dijous, 25 de novembre de 2010

Lligres?

Busqueu a sant Google omnipotent aquestes paraules: lligres i tigrons. Si el teniu configurat en català la totpoderosa eina internàutica, sempre tan considerada i amatent, us replicarà: “Potser volíeu buscar: Llibres i cigrons”. Doncs no, senyor Google. M’agraden molt els llibres i els cigrons, però ara buscava un parell d’animalons. Perquè el Termcat acaba d’admetre a la seva sala d’espera dels mots els lligres i els tigrons, l’adaptació catalana dels termes anglesos liger (que designa el felí fill de lleó mascle i tigressa) i tiglon (fill de tigre mascle i lleona). Són dues bestioles que probablement no agradaran gaire als amants de la puresa racial, però ja se sap que els mamífers tendeixen a acoblar-se entre ells sense escarafalls de cap mena. A més, segons els resultats de les crucials eleccions d’aquest diumenge, aquestes dues bestioles peludes podrien ser les noves mascotes de Catalunya. Ni gats ni rucs. Ara és l’hora, catalans, dels lligres i dels tigrons. Ratllats com els tigres i peluts com els lleons. Això voldria dir que no renunciem a la diversitat de pells i pelatges però tampoc a la força felina necessària perquè aquest país continui sent un país.

Màrius Serra. Avui. Dijous, 11 de novembre de 2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir