Tolstoi i els altres

L’altre dia era a la llibreria Laie i em vaig fixar que dedicaven l’aparador a la literatura russa. Tota una mostra d’obres traduïdes que semblen avisar-nos d’una moda que s’acosta. D’una banda, hi ha el centenari de la mort de Tolstoi, que ha portat noves versions de les seves grans obres, així com l’edició de diaris i correspondències. De l’altra, la curiositat d’uns quants editors arriscats que busquen una oportunitat amb les seves noves apostes. La caiguda de la Unió Soviètica, ara fa dues dècades, va deixar a la vista una tradició d’autors dissidents, prohibits i oblidats que avui dia se segueixen rescatant amb aires de novetat. La màxima expressió d’aquesta mirada cap al passat rus va ser l’èxit de vendes de Vida i destí, de Vassili Grossman, però també l’edició dels Relatos de Kolimá, de Varlan Xalàmov (Minúscula) o la singular Envidia de Iuri Olesha (Acantilado).

A l’aparador de Laie hi coincideixen uns quants llibres de Nevski Prospects, l’editorial de Madrid que només publica autors russos. Un d’ells és Chéjov comentado, edició a càrrec de Sergi Bellver on 16 escriptors analitzen cadascú un relat del pare del conte modern. També hi ha lloc per als autors que enllacen amb la gran tradició èpica russa: Mikhaíl Xólokhov, de qui RBA va publicant la seva obra, i Vassili Aksionov, escriptor dissident i autor de l’obra monumental Una saga moscovita (La Otra Orilla).

Al seu costat, dues perles que no van veure mai la llum a l’URSS, per raons òbvies. Gaito Gazdànov, que se’n va anar a París als anys vint, va treballar com a taxista i després ho va novel·lar a Caminos nocturnos (Sajalín), i Serguei Dovlatov, que va emigrar a Nova York als vuitanta i va deixar una sèrie de relats autobiogràfics, divertits, sentimentals i delirants com els que s’inclouen a La maleta (Labreu edicions). L’obligat trago de vodka el posa Venedikt Erofé-iev amb Moscou-Petushkí (Marbot), un viatge en tren que és la cosa més alcohòlica que he llegit mai.

L’alineació és fantàstica i dóna fe de la vitalitat dels nostres editors. Només una petita observació: ¿i els autors actuals, els que escriuen en la Rússia de Putin? Amb alguna excepció aïllada —Pelevin, Guelàssimov, Kuraiev—, continuen sent uns desconeguts per a nosaltres.

Jordi Puntí, El Periódico, 20 de novembre del 2010.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma