Un bloqueig molt profitós

Paul Chowder, el narrador d’El antólogo, és un poeta mig conegut que ha preparat una antologia de poesia anglosaxona rimada. Hi apareixen autors com Auden, Berryman, Mary Oliver o Wendy Cope. Des de fa mesos hauria de redactar la introducció que justifiqui la seva selecció i situï la poesia amb rima en el seu context històric, però Chowder està bloquejat i és incapaç d’escriure una línia. La seva companya se n’ha anat de casa, farta de sentir-lo inventar excuses, i el seu editor el pressiona amb correus intimidatoris. Cada dia Chowder puja a l’estudi que té al graner, seu en una cadira de plàstic blanc i intenta enfilar algun pensament, però no li surt res.

Amb un punt de partida com aquest, Paul Auster, posem, escriuria sobre un home tancat que busca la inspiració en els seus gestos repetits diàriament, com a rimes consonants que el paralitzen. John Updike potser ho hauria reduït tot a un conte satíric, on la causa del bloqueig seria sexual i el narrador faria jocs de paraules picants amb els versos de Walt Whitman. En mans de Nicholson Baker (Nova York, 1957), es converteix en un retrat de l’artista com a divagador, com a excursionista mental. D’ençà que va publicar la seva primera novel·la, The mezzanine (1988, traducció a Alfaguara: La entreplanta), Baker ha continuat aquesta línia i sobresurt per l’atenció als detalls nimis i les descripcions lentes, que acostumen a buscar un enfocament humorístic.

A El antólogo, aquest tret d’estil s’aplica als pensaments del narrador davant la seva paràlisi creativa. A través d’un relat molt oral, que transmet el ritme de les seves idees, creiem llegir unes reflexions sobre la creació poètica, però en realitat assistim també a les pauses i circumloquis que distreuen i acompanyen tota creació. Chowder barreja la seva vida personal amb els comentaris sobre poetes que li agraden. El seu pensament es desvia per associacions inesperades, com per exemple la relació entre tennis i mètrica: «El tennis és un compàs binari lent. Pa-poc, pa-poc, pa-poc». O entre creació i drogues: «Sartre també va prendre anfetes, i va escriure L’ésser i el no-res, que és un immens generador de fum abstracte».

L’èxit del relat, doncs, és el fracàs del narrador, el seu negatiu. Mentre llegim el que ens explica Chowder —el ritme aleatori de les seves idees— sabem que no està escrivint la introducció. Llegint els seus deliris, ens converteix en els seus còmplices. Un llibre fascinant i únic, com tot el que escriu Baker.

Jordi Puntí, El Periódico, 24 de novembre del 2010. Ressenya de la novel·la El antólogo, de Nicholson Baker (Duomo Ediciones).

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma