dilluns, 22 de novembre de 2010

Vogt, Beck, Curri

Vogt. Fa uns 50 anys, el canadenc A.E. van Vogt va idear la teoria de la síndrome de l'Home que Té Raó, que afecta aquelles persones incapaces d'acceptar que no sempre tenen la raó, fins al punt que, segons va escriure l'assagista anglès Colin Wilson el 1984, “fan tot el que poden per tergiversar qualsevol realitat que no acordi amb la seva visió del món”.

Beck. Als Estats Units, el mormó ultraconservador Glenn Beck –presentador del tercer programa de ràdio més escoltat del país– acaba de ser motiu de polèmica arran d'uns comentaris seus sobre Georges Soros, el financer liberal –i supervivent jueu de la Xoà–. Beck l'ha acusat (sense cap fonament) de ser un excòmplice de les SS alemanyes (The Glenn Beck Program, 10/11). Tot i que és l'antisemitisme enrevessat de Beck, el que ha aixecat tanta polseguera nord-americana, m'he fixat més en el preàmbul de l'àudio en qüestió, en què afirma que el pare de Soros era un expert en un idioma internacional anomenat esperanza (sic) i de com l'esperanza (sic) havia estat utilitzat pels soviètics i després pels xinesos comunistes i tot seguit per Hitler (sic, sic i sic). Així mateix, abans d'acusar Soros de ser un criminal de guerra, ja ha insinuat que va ser educat per algú que parlava una llengua artificial (en canvia el nom) adoptada per tres dels pitjors règims dictatorials del segle XX (n'inventa la història).

Curri. Glenn Beck és, doncs, una mostra arquetípica de l'Home que Té Raó, atès que ha tergiversat la realitat perquè se'n pugui aprofitar –en aquest cas– per bescantar un enemic liberal. Podria ser que molts mitjans espanyols fossin regits pels homòlegs castissos d'aquest cristià exaltat, sobretot a l'hora de parlar de Catalunya? Si no, com es podria justificar que la Curri Valenzuela –presentadora fins fa ben poc de la tertúlia Alto y claro, a Telemadrid– afirmés a un periodista anglès en una entrevista de l'any 2009 (encara no emesa) que gràcies a la “dictadura lingüística de la Generalitat” els metges catalans no poden exercir fora del Principat perquè només saben català? Es veu que s'ho creia de debò, sense cap bri d'evidència a la vista. I qui diu la Curri V., diu tots els polítics i mediàtics castellanistes de la seva índole. Pateixen, d'una manera crònica, la síndrome de Van Vogt. No hi ha res a fer: és la seva Razón d'ésser.

Matthew Tree, Avui, 21/11/2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir