dissabte, 4 de desembre de 2010

Cites a cegues

Esperanza Aguirre va aterrar des de Madrid, fa algunes setmanes, i es va proposar agitar la campanya afirmant que «Cataluña necesita un gobierno que es deje de collonades». Com que es trobava a Roses, en ple Empordà, no va necessitar la cantarella de «com va dir Josep Pla», ja que per tothom era òbvia la referència. ¿Per què deu ser que sempre que els polítics citen Pla acudeixen a les seves collonades? Bé, en primer lloc perquè la majoria no l’han llegit i només repeteixen el que n’han sentit a dir, i després perquè la paraula és tan vaga que admet moltes interpretacions. En el fons és com si es digués «deixeu-vos de dallonses», però l’al·lusió genital hi dóna el plus de paisanatge i de racionalisme pràctic que tan bé encarnava Josep Pla.

Tot i que hi continua havent articulistes que fan servir el colossal amb més vehemència que el mateix Pla, és cert que aquests últims anys ha baixat la seva presència entre els autors més citats. Gràcies a l’amplitud temàtica de la seva obra completa, Pla sempre ha sigut un viver d’opinions, i a més sovint amb un aire provocatiu. Qui continua dalt de tot, per molts anys que passin, és Oscar Wilde amb les seves citacions enginyoses. «No hi ha persones bones ni dolentes, només interessants o avorrides». «Només els superficials arriben a conèixer-se a si mateixos», etcètera.

Cal admetre, amb tot, que el negoci de les citacions s’ha abaratit molt amb internet. Abans una bona citació requeria lectures, memòria, sapiència. Hi havia llibres de citacions històriques que s’estudiaven com catecismes laics. Avui n’hi ha prou d’entrar en una web de quotations i triar la que més s’ajusti al tema de l’article. ¿Vull parlar de la humiliació de Mourinho? Aquí en tinc una de J. F. Kennedy: «La victòria té mil pares, però la derrota és òrfena». ¿Vull citar Harpo Marx perquè m’ajuda a trobar el to? Vet aquí aquesta altra: «Jo feia de pare igual que tocava l’arpa: d’oïda». A internet tothom té una citació per oferir: Homer Simpson, Bono d’U2, Esperanza Aguirre… Ara que el PP de Catalunya s’ha apuntat al bilingüisme paratàctic –una frase en català, una altra en castellà–, no em sorprendria que, al Parlament, a algun nou diputat popular se li escapés una cosa així: «Como dijo Esperanza Aguirre, todo esto son collonades».

Jordi Puntí, El Periódico, 4 de desembre del 2010.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir