divendres, 10 de desembre de 2010

El dia més feliç de la seva vida

Per sorpresa, rebo un correu de Juan Nebreda, director de socis de la SGAE, que m’informa sobre els drets d’autor dels casaments. Només s’han d’abonar si el convit se celebra en un saló destinat a aquest efecte, no se’ls reclamen a aquells nuvis que es casen en una platja en trajo de bany. Conec bé la mecànica dels casaments, estiuejo en una casa de camp a prop d’un restaurant especialitzat en casoris i tot llegint La nàusea de Sartre al jardí sento com, a l’altra banda del bosc, es van succeint casaments amb gran obstinació i alegria. Quan peta la traca, és com si afusellessin els nuvis.

Segons un acord de la SGAE amb el sector de l’hostaleria -2.800 salons de restaurant a tot Espanya-, en un banquet de fins a 75 convidats s’han d’abonar 120 euros per drets d’autor, més 45 cèntims per cada convidat suplementari –aquell cosí que apareix borratxo a última hora-. Nebreda no aclareix com han calculat aquestes xifres, tot i que detalla les despeses mitjanes d’un casament convencional: vestimenta dels nuvis, 2.500 euros; banquet, 75 euros per cada convidat; barra lliure, 1.300 euros; viatge de noces, 1.400 euros. No veig per què hi han de comptar el cost del viatge, una activitat que, per regla general, es porta a terme a l’exterior del saló del restaurant. A més a més, 1.400 euros per un viatge de dues persones a Acapulco o a les Bahames, tota una setmana, no em sembla gaire ben calculat. Sempre hi van dos, no seria un bon auguri matrimonial que només viatgés un de sol –encara que enviés moltes postals- i el seu pitxurri –o la reina del seu cor- es quedés a casa. En total, casar-se costa de mitjana 16.500 euros per parella –només la secta Moon estalvia-.

Tal com és el seu deure, segons el mandat que ha rebut per llei, la SGAE protegeix els drets dels músics. Ara bé, on queden els drets d’autor dels guionistes? Sovint són els nuvis mateixos, amb els pares de coautors –introduint gags, retocant diàlegs-, tot i que de vegades un expert disposa prèviament tots els passos de la festa: ara, entraran els cambrers en formació vestits a la frederica; ara, els nuvis tallaran el pastís amb una espasa; ara, el nuvi s’estisorarà la corbata i la subhastarà; ara, els convidats ballaran la conga, etc. La SGAE, doncs, deixa els guionistes sense els seus drets d’autor, mentre que María Jesús i el seu acordió cobren per El baile de los Pajaritos. Poso la mà a la vitroceràmica que la SGAE no bellugarà un dit, tret que consideressin el casament com a Gran Dret, que és com la SGAE designa el teatre.


Enric Gomà, Ara, 10 de desembre del 2010.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir