Els bastant creïbles homes normals

Montilla va confondre Sid Vicious amb Simplicius. Sánchez-Camacho va situar les galetes Birba prop del Penedès. Herrera ignorava l’autor de “Catalunya serà cristiana o no serà”. Mas no se sabia cap títol de sardana. Puigcercós només recordava un nom de les Tres Bessones i a més a més equivocat. Són dades tretes del test d’El món a RAC1, de Lu Martín, que va provocar un certa polèmica: calia un test com aquell? Quim Monzó va comentar a Versió RAC1 que alguns candidats n’havien quedat farts i el dia de l’entrevista Basté els demanava: “Li va agradar, l’enquesta?”. Potser el que més els va incomodar és “Quant fa que no folla?” (tot seguit Lu Martín s’hauria d’haver ofert). Només Mas va replicar àgil: “Vol dir trepitjar raïm?”. Per entremig de tot de preguntes de periodisme burro, el test ens va proporcionar alguna dada reveladora, com que Sánchez-Camacho no fa copes: “No tinc vida, només tinc política”. El qüestionari explorava la vida que batega fora del Parlament: conèixer els veïns, comprar-se mitjons, fumar-se un porro. Fer-se el llit també és important. Més que res, saber si se’l fa o l’hi fan.

Enric Gomà, Ara, 1 de desembre del 2010.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma