diumenge, 26 de desembre de 2010

Ergotisme?

Totes les llengües traginen cultismes ambivalents, i la nostra no n’és l’excepció. En trobo un a l’excel·lent traducció que Joana Masó signa de La llengua m’és l’únic refugi, d’Hélène Cixous (Lleonard Muntaner). Llegeixo una confessió inquietant de l’assagista algeriana: “abans de publicar el meu primer llibre, em va aconsellar un nom menys apotropaic”. Recoi. L’insòlit adjectiu s’aplica als objectes màgics que actuen contra els influxos malignes. Els conjuren, els desvien, els anul·len, en consonància amb el sentit del terme grec de partida. La descoberta em deixa atuït. Tots necessitem amulets apotropaics que ens protegeixin de l’influx maligne de sa majestat Doble Sentit. Fa anys que em fascina la duplicitat de significats del terme escatologia: el teològic i l’excrementici. Aquesta setmana, tot escoltant les invectives postelectorals de Carod-Rovira, n’he descobert un altre. En Carod sovint és acusat d’egòtic, però jo l’he trobat més aviat ergòtic, en els dos sentits d’ergotisme: a) “Intoxicació produïda pel consum de gramínies infestades per la banya del sègol, que provoca una contracció permanent de les fibres musculars”, i b) “Abús de l’argumentació sil·logística”.

Màrius Serra. Avui. Dijous, 23 de desembre de 2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir