dimecres, 22 de desembre de 2010

La deessa més capritxosa de l'Olimp

Avui, mentre vostè sobreviu a la cantarella hipnòtica dels nens de San Ildefonso a través de totes les ràdios, és el moment de sospesar amb calma: “He comprat els meus dècims en una població on hi ha hagut una tragèdia?”. L’any passat ens ho comentaven a Papers i diners, que ens dóna bons consells econòmics cada dilluns a El secret de Catalunya Ràdio: hi ha la creença popular que la loteria de Nadal afavoreix poblacions devastades per l’horror i la desesperació. En aquest 2010, quina seria? Potser Olot, malgrat que cal tenir en compte que la grossa del 1990 no va caure a Puerto Hurraco. No per molt que matis i matis sense defallir, la sort visitarà el teu poble.

Es va quedar descansat l’autor anònim –un cínic, un miserable- de la dita “Desafortunat en amors, afortunat en el joc”, que només ens condemna a la ludopatia i a la brisca més desenfrenada. L’atzar no ens rescabala de les penalitats de la vida. Ni és bondadós ni reparador. Sempre indiferent als nostres anhels i patiments, a l’atzar tant li és quinze com setze. Cada any, en sentir els nens de San Ildefonso cantar la grossa per la ràdio, desitjo que ensopeguin, caiguin i perdin la boleta.

Enric Gomà, Ara, 22 de desembre del 2010.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir