'Le grand Cirque du Soleil'

Fa dues setmanes, em va sorprendre que Toni Clapés, a Versió RAC1, pronunciés bé el nom del Cirque du Soleil, la companyia canadenca que ha portat a Barcelona el seu últim espectacle, Varekai. Als anuncis de ràdio del Cirque du Soleil sempre pronuncien du a la manera de l’ou dur. Som davant d’una decisió valenta i generosa que els honora: pronunciat correctament, els oients es desorientarien i no entendrien ben bé de què es tracta. Sap greu que no ho arrodoneixin i pronunciïn cirque i soleil a la brava, emulant Paco Martínez Soria a El turismo es un gran invento.

La meva hipòtesi és que ho pronuncien malament perquè és un circ de luxe (l’entrada costa entre 95 i 45 euros per cap), per distingir-se de la terregada, dels circs normals i corrents com l’Americà, el Rus o l’enyorat Atlas dels germans Tonetti, i que els oients pensin: “Si són capaços de maltractar així el francès, quines meravelles no faran amb les bitlles dels malabars i la corda fluixa! Fins on de lluny caurà l’home-bala! Com d’espessa serà la barba de la dona barbuda!” (ara com ara no n’hi actua cap, però qualsevol dia n’apareixerà una per entremig de gases, cintes de coloraines i cantúries deliqüescents).


Enric Gomà, Ara, 29 de desembre del 2010.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma