Llarga vida al conte curt

El suplement literari del New York Times acaba de seleccionar aquesta setmana els 100 llibres «més notables» del 2010 entre els que han estat publicats als Estats Units. Per simplificar les coses, els seus periodistes i crítics literaris també escullen els cinc millors títols de ficció i de no-ficció. És habitual que les llistes incloguin confirmacions evidents, apostes de futur i alguna sorpresa inesperada, i aquest any no ha estat pas diferent. El 2007, per exemple, la selecció de Los detectives salvajes va obrir els mercats internacionals per a l’obra de Roberto Bolaño.

El títol més previsible de la llista és Freedom, de Jonathan Franzen, novel·la que retrata les angúnies d’una família de l’Oest Mitjà durant l’era Bush. Més sorprenent és la inclusió de L’habitació, de la irlandesa Emma Donoghue, que ha escrit la història d’una mare i un fill reclosos a la força en una habitació. Es tracta d’un relat claustrofòbic i al mateix temps lluminós que ja es pot llegir en català (Empúries) i castellà (Alfaguara). El tercer títol escollit és A visit from the goon squad, de Jennifer Egan, una novel·la experimental que es construeix a través de múltiples històries enllaçades. Destacant-la, doncs, es premia el risc dels editors. Però el que resulta rellevant de veritat són els dos altres títols, ja que es tracta d’antologies de contes: The New Yorker Stories, d’Ann Beattie, i Selected Stories, de William Trevor. Encara que també van escriure novel·les, tots dos són autors consagrats com a narradors de contes. Les seves històries han aparegut a les millors revistes i tenen una obra tan àmplia que permet fer-ne antologies memorables.

La inclusió de dos narradors breus entre els cinc millors de l’any és tota una declaració de principis. Hem sentit centenars de vegades el tòpic editorial que diu que els relats no venen, però en canvi la gran tradició de la narrativa breu segueix fent la viu-viu als Estats Units. Més que mai. A mi m’agrada veure aquesta vitalitat com una herència de les històries que es transmeten a les famílies. Irlandesos, jueus, russos, italians, xinesos o grecs que van arribar fa 150 anys al nou país i van portar incorporada una història oral per explicar. Capturar el món en poques pàgines: això és el que aconsegueixen Ann Beattie i William Trevor. ¡Llarga vida al conte!

Jordi Puntí, El Periódico, 11 de desembre del 2010.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma