Piulades?

Si l’última dècada del segle XX va acabar amb la generalització d’internet, la primera del segle XXI acaba d’aquí tres setmanes amb el de les xarxes dins de la xarxa. Molta gent s’hi incorpora cada dia, i cadascuna acaba generant una tradició textual diferenciada. La vella blogosfera és plena de polígrafs sense editor, el Facebook d’exhibicionistes més o menys camuflats i el Twitter de comentaristes mordaços de l’actualitat, tal com s’ha pogut comprovar durant la recent campanya electoral. Seguir un debat per tele i Twitter alhora és com anar-lo a veure al casino del poble i comentar-lo amb els veïns. Ara mateix tots els estudis de prospectiva digital consideren que el creixement de Twitter serà exponencial, potser perquè els missatges de 141 caracters són idonis per al seu consum telefònic i cada cop sembla més clar que els smartphones seran universals. Des de l’òptica lingüística estem de sort. La llengua viva ha passat amb naturalitat del verb anglès to tweet al català piular. Els usuaris catalans de Twitter no només tuïtegem, sinó que cada cop piulem més, fins al punt que la nostra piuladissa electoral va generar el 0,13 % del trànsit mundial de piulades.

Avui. Dijous, 9 de desembre de 2010

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma