dilluns, 20 de desembre de 2010

Un tatuatge com a regal de Reis

La notícia donaria per a un episodi de Perry Mason. Resulta que aquests dies, a la Florida dels Estats Units, se celebra el judici contra un noi acusat de matar un adolescent. Els fets van tenir lloc el 2006 i, durant aquests quatre anys a la presó preventiva, el noi s’ha fet tatuar la cara i el cos amb dibuixos i paraules racistes. Diu que ho va fer perquè el respectessin dins de la presó. Ara, seguint un requeriment de l’advocat defensor, el jutge ha permès que un maquillador li dissimulés els tatuatges durant el judici, per tal que “no puguin influir en l’opinió del jurat popular”. Com en l’anunci d’una clínica estètica, les dues fotos que sortien al New York Times eren l’“abans” i el “després” de l’acusat. En una se’l veia alienat i amb dos tatuatges que feien efecte: l’esvàstica dels nazis al coll i el dibuix d’una cicatriu que li travessava la cella dreta i una part de la galta. A la segona foto, sense els tatuatges, feia cara de bon nen.

El cas, ja es veu, està tocat per aquella propensió a l’absurd que massa sovint domina la justícia nord-americana. La petició de l’advocat defensor deu ser estratègia, però el més extravagant és la decisió del jutge. ¿Per què un tatuatge no pot influir en l’opinió del jurat? A primera vista, quan algú es tatua a la pell un drac, una rosa, l’escut del Barça o un esquelet dalt d’una Harley-Davidson, ho fa pensant que serà per a tota la vida. És com una declaració de principis. L’escriptor John Irving, que va narrar la història d’un tatuador a Fins que et trobi, diu que els tatuatges formen part de la personalitat. Quan te’n fas un, diu, estàs canviant el teu destí per sempre. L’opinió del jutge, en canvi, va en una altra direcció: el tatuatge vindria a ser un accessori estètic, una moda, igual que un tall de cabells, un mostatxo dalinià o unes sabates de taló altíssim.

Em pregunto si els joves que es tatuen símbols xinesos, sanefes barroques o paraules gòtiques es plantegen aquest dilema. Si, com els vells llops de mar a les pel·lícules, es veuen un dia als 70 anys i amb el tatuatge decrèpit d’una sirena al bíceps flàccid. Això em fa pensar en l’actor Johnny Depp. Quan era el nòvio de Wynona Rider, es va fer un tatuatge al bíceps que proclamava “Winona forever”. Al cap d’un temps es van separar i, de forever, res de res. Com que no es podia treure el tatuatge, se’l va escurçar i ara hi diu “Wino forever”, que segons ell mateix no vol dir res.

Jordi Puntí, El Periódico, 20 de desembre del 2010.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir