divendres, 31 de desembre de 2010

Una proposta columnària

Aviat s’inauguraran solemnement les quatre columnes de Montjuïc, obra de Puig i Cadafalch, envoltades de debat, acusacions i paraules més altes que les altres (no em refereixo al discurs de l’alcalde Hereu, que quan enraona és com si recités Lo ferrer de tall). Les quatre columnes les va erigir la Mancomunitat el 1919 com un símbol del catalanisme, el llegat grec i la serenitat mediterrània –o una cosa semblant- i es van enderrocar el 1928 per decisió de les autoritats del moment, sota la dictadura de Primo de Rivera. En l’actualitat, algunes veus crítiques, sovint escudades en l’espanyolisme aparentment innocu dels fets consumats, lamenten el caràcter identitari del monument, mentre que quan es van enderrocar cap dels seus homòlegs de llavors no va protestar. Enderrocar-les també va suposar una operació identitària costosa per a l’erari. Els diners de l’enderroc s’haurien pogut destinar a hospitals, escoles i entrades de franc per anar a veure la Bella Chelito –allò que interessava realment a la gent, com repeteixen els tertulians-.

Al meu entendre, les quatre columnes queden desemparades i gratuïtes, vistes des de la plaça de la Font Màgica s’empasten amb el Palau Nacional i, això és una evidència meridiana, no sostenen res. Ara el repte és donar-los una utilitat pràctica. I aquí ve la meva proposta: col·locar-hi al capdamunt quatre estilites, un sobre cada columna. Vostès només deuen conèixer el més cèlebre, sant Simeó, sobretot gràcies a Simón del desierto de Buñuel, però a partir del segle V a Síria i a Antioquia n’hi va haver centenars: sant Daniel Estilita, sant Lluc Taumaturg, sant Alipi i tants altres. Ben mirat, no desvirtuàriem gaire el projecte de Puig i Cadafalch pel fet que ell ja havia previst col·locar-hi quatre victòries alades. D’entrada sembla una idea extravagant, però els demano que hi meditin uns instants: quatre estilites donarien un ús efectiu a les columnes, serien un reclam per al turisme i no comportarien una despesa pública gaire important, ja que practiquen l’ascesi, s’alimenten de pa, aigua i llagostes (l’insecte, no el crustaci), no exigeixen serveis de barberia i tampoc no caldrà que vesteixin d’Antonio Miró. Cada dia, a una hora pactada amb l’Ajuntament, combatrien les temptacions del món i la carn, per a entreteniment dels curiosos.

Enric Gomà, Ara, 31 de desembre del 2010.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir