Arizona no és Alaska

Va passar perquè sí. Em trobava als Estats Units. Feia zàping a la tele, un diumenge a la nit, i de sobte va aparèixer Sarah Palin vestida de camuflatge. Era el seu programa, que es diu L’Alaska de Sarah Palin. Aquell dia Palin sortia a caçar amb el marit i el pare. Localitzaven un caribú i ella l’apuntava amb el rifle. A la imatge vèiem el caribú al bell mig de la diana, una diana com aquelles que Palin i els seus van dibuixar en campanya electoral per assenyalar els congressistes demòcrates que calia abatre (metafòricament, esclar). Palin disparava contra el caribú i fallava.

Tot això sortia a la tele uns quants dies abans del tiroteig de Tucson, Arizona, en què van morir sis persones i 14 més van quedar ferides, entre elles una congressista demòcrata. Alguns comentaristes van vincular el tiroteig a la propaganda agressiva per part dels ultraconservadors com Sarah Palin o el moviment Tea Party. La desgràcia, doncs, se situava en un pla ideològic que resultava incòmode per a gairebé tothom. Començant pel president Obama, tan criticat per la seva política social igualitària (els seus detractors l’acusen de socialista, como si fos un insult). La setmana passada, Obama va homenatjar les víctimes amb un discurs de gamma emotiva que demanava la unitat d’Estats Units en uns moments tan difícils. És com si l’únic territori vàlid, a l’hora d’afrontar el dol, fos el simbòlic.

Aquests dies s’ha divulgat una xifra que fa feredat. Després del tiroteig de Tucson, prop de 400 persones han mort a Estats Units per arma de foc. Surt a una mitjana de 80 morts diaris. Segons la cadena Bloomberg, la venda d’armes ha pujat a Arizona un 60 per cent. La gent, doncs, no n’aprèn ni s’escarmenta. La legislació amb els permisos d’armes continua sent massa laxa i Obama s’adona que, per poder manar, ha de defugir aquesta mena de debats. L’única que no se sent incòmoda en el territori ideològic és Sarah Palin, em temo que per falta d’escrúpols. Mentre la qüestió de les armes és obviada per tothom, Palin acusa els seus adversaris de “difamació de sang”, es queda tan panxa i continua promocionant-se.

A la tele, Palin havia errat el primer tret. Com que Alaska no és Arizona, el caribú no es va moure perquè no havia vist mai cap ésser humà i no tenia por. Palin li va disparar fins a nou vegades i al final el va matar. “Molt bé, nena!”, li va dir el seu marit. És el mateix que li diria, vaig pensar jo, si un dia d’aquests es convertís en presidenta dels Estats Units.

Jordi Puntí, El Periódico, 17 de gener del 2011.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma