Borrasques amb gran aparat elèctric

Com les orenetes, com el hula-hop, com les americanes creuades amb botons amb àncores gravades, hi ha una notícia que sempre retorna: a causa del mal temps –neu, boira, ciclons, pluja d’asteroides-, han estat cancel·lats els vols en tal o tal altre aeroport. Tot seguit apareixen individus desolats, cansats, irritats, que es planyen perquè han de suspendre el viatge de vacances. Entenc el seu desconcert, però no comparteixo l’aire de tragèdia nacional que se li dóna. No em preocuparé ni mig segon perquè algú veu frustrat el seu desig de passejar-se uns dies per les illes Hèbrides. O de torrar-se i prendre caipirinyes a Cayo Baldomero. Una altra cosa és un viatge de negocis o per raons mèdiques.

El turisme frustrat no ens ha de desesperar, només és un contratemps, un entrebanc, una decepció lògica però no un drama de proporcions colossals (n’excloc els que han quedat aturats en un canvi d’avions i han de dormir a l’aeroport). Fa anys vaig tenir una pana en una carretera desèrtica del Montsant. Si un reporter se m’hagués acostat amb una càmera, m’hauria gravat amb els ulls amarats de llàgrimes d’impotència –m’estava perdent una calçotada-. Malgrat això, no pretendria que tots els espectadors de Catalunya em compadissin –tot i que, ho admeto, m’hauria agradat que em duguessin calçots-.

Potser el sentit de la notícia és advertir els espectadors que han de prendre un vol, com és la raó de ser de la secció del Trànsit –difícilment cap espectador no se’l mira per recopilar dades estadístiques sobre els embussos a Catalunya; si n’hi ha un, es mereix la Creu de Sant Jordi-. Però m’hi sobra el dramatisme, el to de catàstrofe. Un país sencer no ha d’angoixar-se perquè un senyor, acompanyat de la seva mitja taronja o uns quants grills d’un altre, no pugui anar a Londres a veure musicals –hi ha gustos per a tot-. Que se’n tornin a casa cantant “Per què he plorat, per què he plorat...?”.

Enric Gomà, Ara, dilluns 3 de gener del 2011.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma