dimarts, 25 de gener de 2011

Creació, fracció, separació

Creació. Durant segles, la paraula Sudan –derivada de l'àrab Bilal al-Sudan ('la Terra dels Negres')– es feia servir per designar tota la franja ampla que hi havia just a sota del Sàhara. El 1875, però, els egipcis, ajudats pels anglesos, van establir un protectorat al seu tros d'aquesta franja, i així mateix van traçar les fronteres del Sudan actual. El 1899, els anglesos van annexar aquest protectorat al seu imperi, governant-lo com si fossin
dos països separats (al sud, per exemple, van prohibir les incursions dels predicadors musulmans del nord, el qual van buidar de missioners cristians). El 1947, els britànics van decidir convertir els dos territoris en una sola colònia.

Fracció. 9 anys després, aquest Sudan unit es va independitzar. De seguida, el poder central va ser acaparat per tres tribus que vivien al nord de Khartum i que volien islamitzar tot l'estat per la força. El 1958, els sudanesos del sud (que eren cristians o animistes) van rebel·lar-s'hi. Mig milió de persones van morir en aquesta primera guerra civil que va acabar amb l'establiment d'un estat laic el 1973. El 1983, però, el mateix govern laic i els seus successors van tornar a lluitar contra els infidels negres del sud, una guerra continuada per la junta militar que els va substituir el 1989: l'aleshores oficial en cap, Omar al-Bashir, és el president actual del Sudan.

Separació. Al llarg d'aquesta segona guerra civil (1983-2005), els pobles i ciutats del sud van ser bombardejats des de l'aire, milers de dones van ser violades i esclavitzades pels paramilitars àrabs i la resta de la població vivia com podia dels proveïments escassos distribuïts per ONG estrangeres. Hi van morir uns dos milions de persones. És en aquest context que el referèndum recent per la independència del sud del Sudan ha tingut lloc. És d'agrair que el govern espanyol hagi decidit reconèixer-la, en el cas que es materialitzés, tot considerant que serà vàlida perquè ha estat “negociada entre les dues parts”. El fet que una de les parts ha
estat la víctima durant dècades d'un govern central brutalment uniformitzador no sembla preocupar el govern espanyol per res. Potser perquè tanta violència estatal ha estat del tot constitucional, emparada, concretament, per l'article 7è de la Constitució sudanesa. No pas el 8è, que consti.

Matthew Tree, Avui, 23/01/2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir