El Ingenio, 173 anys venent il·lusions

Per un moment vaig tenir la sensació que Sandro Rosell s’havia mort. A TV3, tot d’amics seus enumeraven les qualitats del president del Barça: lideratge, cordialitat, dinamisme, esperit d’equip, etc. Algú màgic i alhora molt normal. Només hi faltava l’habitual “No tenia un no per ningú” (una virtut estranya i equívoca). Però Rosell no havia fet l’últim badall, sinó que li dedicaven, en vida i mig any després d’accedir a la presidència del Barça, un retrat seu i un seguiment de la campanya electoral. Em va recordar aquell regidor de Castellterçol, Cebrià Calvet, en Canuto, que es va fer aixecar una estàtua en vida. Encara hi és, dalt d’un pedestal.

El que espero d’un reportatge periodístic és complexitat i no propaganda, visió crítica i no promoció. A la web de TV3, sobre Camí d’un somni s’hi llegeix: “La campanya electoral de Sandro Rosell i el secrets del procés que el va portar a la presidència del Barça queden al descobert”. De debò? Sabrem a quins pactes va recórrer Rosell –amb cercles econòmics, amb grups de comunicació (amb un, més que evidents)- per crear un clima favorable a la seva candidatura? Què va oferir ell a canvi? Com de costum, l’alegria és breu a la casa del pobre: els secrets no van aparèixer per enlloc. Un cop més (igual que en el reportatge sobre Artur Mas de la setmana anterior), tot estava calculat per construir una emoció, no per aclarir res. El prec de Marc Ingla (company seu de junta en altres temps) demanant-li “Sandro, treu-te la careta”, no sabem a què es referia. Més que a TV3, la solució potser és a El Ingenio del carrer Rauric.

Mirant Camí d’un somni només ens vam assabentar que el Barça és un sentiment, que Rosell és un bon amic dels seus amics i que es desviu pels socis. Un estil de reportatge que –salvant totes les distàncies, abismes i falles geològiques, no hi vegin sisplau cap relació directa- també hauria servit per a algú com Bin Laden.

Enric Gomà, Ara, dilluns 10 de gener del 2011.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma