divendres, 7 de gener de 2011

El jardí inconvenient

Com saben, la Casa Gran considera inconvenient col·locar el monument en defensa dels drets dels gais davant de la Sagrada Família. No és la primera vegada que les autoritats municipals jutgen inadequat aixecar un monument a un lloc concret. Cal extremar la prudència, Déu nos en guard d’un ja està fet.

Durant la transició, van voler recuperar l’estàtua a la República de Viladomat que el 1935 es va col·locar a la cruïlla de la Diagonal amb el Passeig de Gràcia (només els malalts d’Alzheimer en diuen encara el Cinc d’Oros). Però la decisió es va anar postergant i el 1981, cinc dies després del cop d’estat, van decidir que la plaça es digués de Joan Carles I, nom que va convertir en inviable retornar-hi l’estàtua republicana. També sap greu, ara seria emocionant que s’hi convoquessin manifestacions amb aquestes coordenades: “Per la República, vine a la plaça de Joan Carles I!”. Com les de les concentracions ultres a la plaça dels Països Catalans, durant anys: “Por la unidad de España, acude a la plaza de los Países Catalanes”. Per a mi que, entre línies, reivindicaven la reincorporació de l’Alguer a la Corona espanyola (sembla que més d’un cop s’hi va cridar la consigna “¡El Alguero es bilingüe! ¡Alguerés, defiende tus derechos!”).

El 1986 van col·locar l’estàtua de Viladomat a la plaça Sóller i el 1990, a la plaça Llucmajor, per desig exprés de l’alcalde Maragall. Per tant, el lloc idoni per a aquest monument gai és la plaça Llucmajor, al costat del de la República. S’hi podrien anar col·locant tots els monuments incovenients, com en una mena de jardí de Chillida-Leku. La dels Caiguts de Clarà que hi havia a la Diagonal, per feixista. La d’Antonio López, per negrer. La del general Prim, per cosir la ciutat a canonades. La de Walt Disney, per violent. I la de la Caputxeta Vermella del Passeig de Sant Joan, per sexista (per què havia de dur ella el cistellet i no el dropo del seu germà?) i per contrària als drets dels animals (els del llop, a una alimentació sana i equilibrada, encara que l’àvia fos un pèl estellosa). Caldria que hi passés el Bus Turístic i el guia anunciés pels altaveus en idiomes diversos: “A la seva dreta, tenen reunides totes les estàtues inconvenients de Barcelona”. I tots els turistes exclamarien extasiats:“Oh, Barcelona is very inconvenient!”.


Enric Gomà, Ara, divendres 7 de gener del 2011.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir