dimecres, 19 de gener de 2011

Grandiloqüència d'estar per casa

Som a l’any 1977. Per Ràdio 4, la veu campanuda de Ricard Fernández Deu recita amb un deix de locució d’aplec de sardanes: “Un clos tapissat de verd sap de les petjades d’un home en el qual Catalunya sencera ha fixat la seva atenció”. No sabem si és Tarradellas o Charlie Rivel. De fet, es tracta de la presentació d’una entrevista a Tarradellas que he escoltat a Memòries de la ràdio d’Agnès Batlle a Ràdio 4, on recupera espais gloriosos de RNE, encara que valdria per a qualsevol altre –algun català universal d’aquests-. Llavors tot s’inflava amb injeccions de lirisme i prosopopeia. Si fa no fa com ara.

En aquella època, a casa dels pares tenia penjat un mapa en què es distingia bé on s’acabaven els Països Catalans i on començava Occitània –així ho havien escrit-, amb un pastor dibuixat que tocava el flabiol en un angle. Quan al cap d’un temps vaig voler visitar Occitània, em vaig confondre i vaig arribar a França (el cert és que no em va desagradar, els formatges eren bons). De tornada tampoc no vaig saber trobar els Països Catalans. Ho vaig preguntar en una benzinera a prop de Sant Celoni i em van respondre: “Ui, això queda lluny...”.

Enric Gomà, Ara, dimecres 19 de gener del 2011.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir