Les dues o tres ànimes

Tot s’acaba sabent, Roger de Gràcia porta una doble vida –almenys una, que se sàpiga-: doctor Jekyll a No me la puc treure del cap de TV3, respectuós i sensible, i Mister Hyde a Treu-me-la del cap de La segona hora de RAC1, sarcàstic i malèvol. A la televisió ens il·lustra sobre cançons suposadament entranyables i a la ràdio ens posa en guàrdia contra les més insofribles. Però no les clàssiques, conegudes per tothom, sinó que gràcies a ell en detestem més i millor, amb uns criteris més selectius. Si detestes, mira-t’hi una mica.

Enhorabona, han trobat una veta admirable: quan sentirem Lídia Heredia, atentíssima a tots els parers de la gent a Banda ampla, dir a la ràdio setze fàstics de l’opinió pública? I Bibiana Ballbè, posant verda la pedanteria dels artistes emergents –i apassionant-se pels pintors de cèrvols, postes de sol i marines-? I Gaspar Hernández, explicant a través de les ones herzianes tècniques de suïcidi i els indrets tradicionals on dur-les a terme (cada poble compta amb el seu)? I Albert Om, aconsellant als oients no fer nit en segons quines cases? I Emilio Manzano, malparlant dels escriptors i dels llibres –ja sé que costa, però tot és posar-s’hi-?

Enric Gomà, Ara, dimecres 5 de gener del 2010.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma