dissabte, 8 de gener de 2011

Mark Twain i l’estupidesa

L’estupidesa humana no té límits. La mediocritat, tal com deia Oscar Wilde, és perillosa perquè està carregada de bones intencions. L’escàndol sempre és rendible, si el que es busca és popularitat... Intento trobar arguments per explicar-me per què, una vegada més, algú ha decidit esmenar la plana a un escriptor en nom de les bones maneres i la correcció política. Fa uns dies es va saber que una editorial nord-americana publicarà una edició corregida de les novel·les Tom Sawyer i Huckleberry Finn, de Mark Twain. Així, cada vegada que hi aparegui la paraula nigger (i hi apareix molt), un tal professor Gribben la substituirà per la paraula slave, és a dir, esclau.

Per als anglosaxons, nigger s’ha convertit en una paraula proscrita. La utilitzen només alguns cantants de rap negres en un context d’orgull racial. S’acostuma a traduir proximadament com a negrata –potser per influència d’una altra fórmula despectiva, sudaca– i, de fet, si aquest article es publiqués als Estats Units, és probable que ni tan sols em permetessin escriure-la. Diria “la paraula amb N” i tots els lectors entendrien a què em refereixo. Avui dia nigger és una paraula prohibida, un insult racista que remet als temps d’esclavisme i la segregació racial. Però precisament les novel·les de Mark Twain se situen a Missouri, a la riba del riu Mississipí, a finals del segle XIX, en una època en què l’esclavisme estava a l’ordre del dia. Si Twain hagués volgut escriure esclau en lloc de negre, ho hauria fet. A més a més, només cal llegir les seves novel·les per comprendre que hi ha una mirada crítica sobre els prejudicis racials.

La correcció política és una plaga del nostre temps, i la literatura, una presa fàcil per a les tonteries hipòcrites, falsament progressistes i sense sentit històric. Quan no és Tintín al Congo, són els vicis drogodependents de Sherlock Holmes o la revisió de les comèdies de Shakespeare per tal d’eliminar el context masclista… Ja fa 15 nys van sortir els Contes per a nens i nenes políticament correctes, de James Finn Garner, on se satiritzava la mania de revisar els contes tradicionals per aplanar el camí de la imaginació infantil. El resultat era tan grotesc com divertit. Potser és hora de contraatacar i que aquesta denúncia irònica s’estengui als clàssics amenaçats.

Jordi Puntí, El Periódico, 8 de gener del 2011.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir