Mistaire?

A les Memòries literàries de Narcís Oller trobo una tirallonga de novel·les possibles explicades en poques paraules. Queda clar que Oller, avui, faria d’argumentista a la indústria televisiva. Un d’aquests embrions de novel·la porta per títol La rateta: “procés de la perversió d’una mistaire ambulant corrompida pels joves de la high life”. Em crida l’atenció el terme mistaire, venedora de mistos. Oller també el fa anar, com a mínim, a La papallona, quan descriu l’ambient urbà com un garbuix de “municipals, agents de policia, mistaires, criades i mariners”. Fa pocs anys, al bar Cosmos de la Rambla encara hi havia una mistaire. Era una raresa, perquè les màquines van provocar-ne la desaparició, però potser en aquests temps de lluita anti-tabac puguin reaparèixer les mistaires en punts de venda clandestins. La mistaire d’Oller em recorda una reivindicació verbal del mestre Puyal a Catalunya Ràdio. A instàncies del lingüista Albert Jané, per designar els professionals que van a caçar talents per aquests camps de Déu (dits ojeadores en espanyol), Puyal proposa recuperar el terme vistaire: “fadrí que va a vistes per tractar de festejar o de casament” (Alcover-Moll).

Avui. Dijous, 20 de gener de 2011

Comentaris

  1. N'hi ha uns que el terme "vistaire" fa temps que l'han recuperat, a banda de molts altres termes catalans: els del bloc, precisament, Lo vistaire.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma