divendres, 28 de gener de 2011

Oscitant?

La cultura és l’ase dels cops. La seva absència provoca tota mena de catàstrofes, però alguns dels seus valedors més conspicus són els seus pitjors enemics. És evident que l’anomenada cultura de massa (encara que sovint sigui més aviat de massa poc) ha transformat la definició tradicional de cultura, però la percepció social d’un acte considerat cultural no evoluciona al mateix ritme. Auditoris, teatres i cinemes acullen actes pels quals cal comprar entrada. De manera que l’assistent primer paga, després seu (o no) i, en sortir, jutja el concert, l’obra de teatre o la pel·lícula amb què acaba d’ocupar el seu temps. Però també hi ha un segon nivell d’acte cultural pel qual no cal comprar entrada: presentacions, de llibres o d’exposicions, conferències, taules rodones, clubs de lectura... Els escriptors, i altres professionals de l’intel·lecte, sovintegem els espais diversos on se celebren aquests actes culturals gratuïts. Aquí és on emergeix en tot el seu dramatisme l’adjectiu oscitant aplicat a presumptes valedors de la cultura. Aquells que, tan aviat com prenen l’ús de la paraula, no són capaços de mesurar l’abast del seu afany i esdevenen oradors oscitants. 

Màrius Serra. Avui. Dijous, 27 de gener de 2011 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir