dilluns, 7 de febrer de 2011

Mubarak i els avantatges de l’exili

Amb el pas dels dies, sembla que es va assentant el procés de canvi polític a Egipte. Els escriptors i intel·lectuals egipcis a l’estranger, els líders de l’oposició, els analistes polítics i els diplomàtics internacionals, tots fan propostes perquè s’avanci cap a una solució democràtica. Fins i tot el mateix president Mubarak, amb la dimissió els darrers dies de la cúpula del govern, ha entès que la seva joguina està espatllada i no hi ha manera d’arreglar-la. El dubte principal que sorgeix d’aquest caldo d’idees i opinions és si el canvi és qüestió de dies o de mesos. Ahir les cròniques deien que en trànsit intens havia tornat a la capital, tot un símptoma del retorn a l’escenari anterior, i els més pessimistes tenen por que l’efecte agitador i festiu de la plaça Tahrir es pugui extingir.

En aquest impàs sobre el futur d’Egipte, tots coincideixen també en què el primer escull per resoldre és el futur de Mubarak. Es recomana un pla de sortida que el tregui del mig de manera pacífica i silenciosa, tot i que al carrer molts manifestants preferirien veure’l jutjat o expulsat del país. Malalt i atrotinat, Mubarak ha dit que el deixin en pau i que, si no se’n va, és perquè es vol morir a Egipte. Un s’imagina que fins i tot ja ha clissat la piràmide que hauria de salvaguardar les seves despulles, i que l’home es troba en ple procés de momificació faraònica. És curiós com tots els dictadors també s’assemblen en això del mutis final: després de dècades creient que el país era propietat seva, anhelen un enterrament de masses i la posteritat gràcies a una tomba imponent.

Per sort per al poble egipci, Mubarak ja no tindrà l’opció tipus Valle de los Caídos. Ara hi ha dues alternatives: o es queda i calla i mor en silenci, o se’n va a l’estranger a viure entre aduladors que buscaran els seus diners. Sempre pot disfressar la fugida com un exili forçós, i planejar un retorn triomfal. Això és el que farà, sens dubte, el tunisià Ben Ali des d’Aràbia Saudita. Fa uns dies, al seu programa de sàtira política, el periodista americà Jon Stewart oferia a Mubarak diverses opcions d’exili. Una era anar-se’n a França, per exemple, i llogar la mansió de la Costa Blava que ha deixat lliure un altre “exiliat” il·lustre, Baby Doc Duvalier, el fill del tirà, que al gener va tornar a Haití. No és una mala idea, Mubarak. Pensa que, a més, el teu amic Berlusconi et podria visitar els caps de setmana. Ell mateix s’encarregaria de tot.

Jordi Puntí, El Periódico, 7 de febrer del 2011.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir