Qui té por de què?

Molts nens de la meva quinta pensàvem que els nostres pisos tenien una habitació més del compte, l'anomenat quarto de les rates. Cada cop que en fèiem alguna de grossa els adults que prenien cura de nosaltres ens amenaçaven d'enviar-nos-hi. El meu era un recambró en un quart pis de la barcelonesa plaça de Virrei Amat, a Noubarris, i mai no hi vaig veure cap rata. Però això no impedia que tingués un cangueli terrible cada cop que l'àvia Paula insinuava que m'hi tancaria. Les poques vegades que, finalment, em va tancar al quarto de les rates em vaig acollonir moltíssim i em vaig posar a xisclar com un foll fins que me'n va rescatar. Avui sé que, en realitat, el que em feia por era la foscor. Ens fa por tot allò que ens és desconegut. En  la nostra ment fantasiosa tendeix a adoptar una identitat informe d'encontorns difusos capaç de fer-nos morir de por. Ens fa por la nostra por perquè no sabem d'on ve. Ni volem saber-ho. D'aquí que reaccionem amb violència al quarto de les rates, tot posant-nos a xisclar o tustant  la porta tancada que ens reté a la foscor de mala manera. 
 
L'apagada forçosa de les emissions de TV3 en territori valencià és un exemple clar  de por. No és pas una por infantil ni irracional sinó, com va dir l'escriptor Joan Francesc Mira, una estratègia deliberada per menystenir una cultura fins a esborrar-la del mapa. Però és por. Por a posar-se davant del mirall i veure que la imatge és una altra de la que s'escarrassa a projectar la televisió pública valenciana. Por d'encendre tots els  llums i poder veure què cony hi ha en aquest quarto de les rates en el qual el president Camps pretén tancar la seva comunitat de veïns. Por a perdre el control sobre els focus estratègicament disposats per enlluernar-nos i ocultar, així, les ombres que poden projectar altres pantalles. La por de la classe dirigent valenciana és la mateixa por que deuen sentir molts mandataris incapaços de conviure amb la crítica dels seus súbdits. Ni Silvio Berlusconi, que és l'exemple màxim de control dels mitjans de comunicació, no té tanta por com Francisco Camps. Potser perquè està més convençut que el valencià de les seves armes de seducció massiva. O perquè s'enfronta a un altre tipus de conflictes. Però el cas de les cultures no castellanes d'Espanya és de psicoanalista. La democràcia espanyola té por dels seus fills que parlen en llengua no castellana, per dir-ho amb Joan Maragall. Per això xiscla com un marrec i tusta la porta com un boig. Per això tanca mitjans de comunicació o n'impedeix la difusió. Cinc dels set partits parlamentaris catalans han reaccionat amb contundència oratòria pel tancament. El PP ha practicat el xiulet canari i a Ciutadans li ha fet vergonya posar-se a  xiular, però ha actuat com un poruc professional demanant que totes les emissores autonòmiques es puguin veure a tota Espanya. És a dir, que Ciutadans també vol que TV3 es vegi a València, però li fa por admetre-ho sense diluir-ho o neutralitzar-ho. En el seu dia, el conseller Tressserras va tractar sense por als seus homòlegs valencians, tot oferint-los la reciprocitat i difonent Canal 9 a Catalunya unilateralment. Es va equivocar d'estratègia, igual com abans ho havia fet el llavors ministre Montilla en gestionar els múltiplex. La suma de pors i errors ha portat la situació dels mitjans a un quarto fosc sense sexe en el qual les rates ja comencen a semblar castors, o fins i tot capibares. Si no volem que el monstre ens devori seria aconsellable de trobar aviat l'interruptor. L'últim, que encengui el llum. 

Dilluns, 21 de febrer de 2011. 

Comentaris

  1. Hola. Veig que us ha quedat un títol monosil·làbic: "Qui té por de què?". Doncs us contesto que "Camps, del Pe Pe, té por dels Pe Pe Ce Ce, és clar."
    Salutacions des del bloc monosil·labic Tot Curt: http://totcurt.blogspot.com/

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma