dimarts, 22 de març de 2011

Datisme?

Segur que heu conegut algun orador aficionat a les tirallongues de qualificatius redundants, innecessaris, superflus, àdhuc accessoris, inútils o sobrers. Gent que es vanta de no repetir mai la mateixa paraula en una intervenció, sobretot si es tracta d’un terme important del discurs. Algú que, posats a parlar sobre casa seva, és capaç de dir-ne residència o habitatge, llar, domicili o immoble per tal de no mostrar la feblesa d’una prosa tan poc florida que no es pot estar de repetir un mot tres o quatre cops (o vegades) en una sola rèplica. Aquesta dèria per la diversitat lingüística té un (sol) nom: datisme (al DIEC: Manera de parlar acumulant els sinònims). Doncs bé, ara per ara el datista (que és com potser hauríem d’anomenar el joiós practicant del datisme) és un parlant en perill d’extinció. Malauradament. Per bé que l’acumulació de sinònims pot transformar el discurs en quelcom avorrit, enfadós, insuportable, molest, pesat i àdhuc tediós, el practicant del datisme ha de ser considerat un exemple únic de riquesa verbal en una societat que tendeix a la pèrdua escandalosa dels sinònims. Sense sinònims no hi ha matisos. I sense matisos la conversa mor.

Màrius Serra. Avui. Dijous, 17 de març de 2011 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir