El complot dels centres comercials

Ha sorgit un nou centre comercial a Barcelona. Aquest cop a la plaça de toros de les Arenes. Tots el coneixem perquè durant uns quants anys, en passar-hi per davant, algú deia: “Han aixecat la plaça no sé quants metres del terra. És una obra d’enginyeria”. I era veritat. Els arquitectes han conservat la façana original i després han omplert l’interior amb botigues de marca, cines, cafès i moltes sorpreses emocionants. Vista des de l’aire, ara la plaça de toros sembla un ovni, i segurament això vol ser una metàfora dels nostres temps.

Al llarg del cap de setmana, una gentada s’ha acostat a les Arenes per passejar, fer el xafarder i pujar i baixar a les escales mecàniques, que és una cosa que agrada molt al barceloní. L’edifici té una terrassa circular al capdamunt i es veu que val un imperi. Un altre al·licient per visitar el nou centre comercial és que la seva història permet fer jocs de paraules. Més d’un, quan marxi, dirà que ha donat la vuelta al ruedo. O sortirà carregat de bosses i dient que ha completat una bona “faena”. Per cert, ¿a veure quants anuncis trauran partit d’aquesta mena de jocs? Vet aquí, olé, el futur de l’argot torero a Catalunya.

He de confessar que jo encara no m’he acostat a les Arenes. És que a vegades tinc aquest malson: entro en una cafeteria del centre Barcelona Glòries, faig un caffe latte molt aromàtic i, quan surto, resulta que sóc en un altre local idèntic al Triangle. Els mateixos mobles, la mateixa gent. Desorientat, em fico en una botiga d’electrònica, o de roba esportiva, i quan en surto de nou sóc a Diagonal Mar. Així, a través dels laberints secrets dels centres comercials, salto de La Maquinista a l’Illa, de l’Illa a l’Heron City, o al Maremàgnum, i no puc sortir mai més als carrers de Barcelona.

Si no em desperto, l’única solució és convocar el record de Jane Jacobs perquè m’ajudi. Jane Jacobs és la meva heroïna. Aquesta senyora de Nova York, que va morir el 2006, era una urbanista i activista social. Amb la seva lluita va aconseguir frenar molts canvis urbanístics que haurien eliminat barris sencers del Manhattan històric per convertir-los en terra de ningú. Jane Jacobs també va escriure un llibre important que es deia Mort i vida de les grans ciutats americanes. Hi explicava que els quioscos i les botigues de la cantonada són essencials per mantenir la cohesió de barri, el sentit de la vida urbana, la conversa amb els veïns. No cal dir res més. Dos i dos són quatre.

Jordi Puntí, El Periódico, 28 de març del 2011.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma