dimecres, 2 de març de 2011

Fernández Díaz, un dels nostres

Ho reconec, sóc un seguidor de l’obra i l’ideari d’Alberto Fernández Díaz, el polític històric del Partit Popular. A El matí de Catalunya Ràdio, va defensar els uniformes escolars, dels quals també sóc un partidari acèrrim després de llegir, cap als catorze anys, un còmic titulat Orgías de marihuana de unas colegialas viciosas. I va puntualitzar que el seu partit exigeix fermesa deu contra la delinqüència, un nou concepte que s’afegeix a la més que odiosa tolerància zero. Tindria totes les meves simpaties el partit que, trencant amb la blederia de la tolerància zero, defensés la intolerància amb el crim, la corrupció i la destrucció de cabines de telèfon (per altra banda, una tradició molt nostra que es perd, com el ball rodó).

Com de costum, no ens va decebre: va estar realment brillant en reivindicar “una actitud de fermesa i de dir clarament que a Barcelona quien la hace, la paga i que ja n’hi ha prou que sigui jauja”. Quina guineu política, quin Práxedes Sagasta: hauria pogut dir “a Barcelona qui la fa, la paga i que ja n’hi ha prou que sigui xauxa”, però va optar per acostar-se als ciutadans, xampurrejant com ells per fer-se més proper.

Enric Gomà, Ara, dimecres 2 de març del 2011.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir