dilluns, 21 de març de 2011

Ja t’aprovarà o suspendrà la vida

Vaig tenir un professor, a la universitat, que el primer dia de classe va dir-nos: «Des d’ara mateix teniu el curs aprovat. Sapigueu que jo no us examinaré. Veniu aquí a aprendre. Ja us aprovarà o suspendrà la vida». Llavors va deixar vagar la vista per l’aula i nosaltres, els alumnes, vam sentir un calfred de responsabilitat. Aquests dies, llegint sobre això del currículum falsejat de Joana Ortega, he recordat aquell discurs que semblava tret d’El club dels poetes morts...

L’embolic té el seu què. Es veu que el full de mèrits de la vicepresidenta del Govern i consellera de Governació deia que era «llicenciada en Psicologia», però ara s’ha sabut que no és veritat: li faltaven dues assignatures de res per acabar la carrera. La relliscada s’ha corregit amb un eufemisme i una cortina de fum. L’eufemisme és que ara al currículum de Joana Ortega hi diu «formada en Psicologia». A més, en una nota al seu bloc ha demanat disculpes per aquest «error involuntari». «Al meu curriculum vitae », explica, «s’hi va transcriure, erròniament, que jo era llicenciada en Psicologia». La fórmula impersonal «s’hi va transcriure» com si el culpable fos l’Esperit Sant beu de la tradició literària d’aquell «s’han comès errors», que va popularitzar George Bush.

La cortina de fum l’ha encès i atiat Josep Antoni Duran Lleida , que considera que l’error és una minúcia i que els informatius de TV-3 l’han exagerat maliciosament. Com el meu vell professor, el líder d’Unió s’apunta a l’escola de la vida i deia en una entrevista: «A Ortega no l’hem triat per ser psicòloga. No està entre els millors pel seu currículum sinó per tota una trajectòria política».

En moments així penso que la política catalana és un parc temàtic, una realitat parallela amb unes normes pròpies. Una mena de Port Aventura on les mentides queden impunes i, si de cas, els errors s’esbandeixen amb un «tu ja m’entens». Per això no passa res si Duran i Lleida fa el paper de bocamoll i acusa «un notari» de corrupció, tu ja m’entens. I tampoc si després Alfons López Tena es dóna per alludit i, fent el paper de milhomes, acusa «el secretari general d’un partit polític», tu ja m’entens, de premiar «amb càrrecs públics les seves amants i examants» i de finançar «la seva vida sexual variada i extensa», tu ja m’entens. No passa res perquè ningú anirà més enllà. Tot és un teatre, on la vida no suspèn ningú perquè està més maquillada que els actors del Polònia, que ja és dir.
 
Jordi Puntí, El Periódico, 21 de març del 2011. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir