Políptic?

Un editor em deixa ben intrigat en oferir-me un polític de mostra. Busca dins d’una carpeta i n’extreu un fulletó sobre el llibre d’un polític. Me’l miro del dret i del revés, tot buscant la peculiaritat que transforma aquest polític més aviat fracassat en una mostra. Però tot plegat és un malentès, perquè el meu interlocutor no parla de cap polític, sinó d’un políptic: un fulletó plegat que consta de més de tres cares. El fulletó de mostra que m’acaba de passar és un políptic. L’ús del terme pot sorprendre, però és impecable, tot i que als diccionaris només surt referit als retaules artístics de pintura, escultura o orfebreria. El DIEC l’adscriu al vocabulari d’arquitectura i el defineix com un “retaule format per més de tres compartiments o plafons, articulats de manera que es puguin tancar sobre el plafó central”. L’analogia és clara. Em miro el fulletó publicitari sobre el llibre del polític i concloc que és, en efecte, un políptic. Ni un díptic (full doblegat formant dues pàgines encarades) ni un tríptic (full doblegat formant tres pàgines de manera que les dues externes queden doblegades sobre la central). El políptic del polític té més de tres cares. Com ell. 

Màrius Serra. Avui. Dijous, 4 de març de 2011 

Comentaris

  1. Estimadíssim HOTEL DILLUNS, aquí us deixo penjat el millor enllaç del món. No us el perdeu.

    http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/view/id/6561

    ResponElimina
  2. Perdona, però m'estic partin de riure... he he he
    Ho sento, noi! QUina gràcia...

    Codi d'honor: MITION (hehehhehehehhehheh....)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma