dimecres, 2 de març de 2011

Realitat i desig

¿Per què ens agraden tant les històries de classe que transcorren al camp anglès? Van passant les modes literàries però continuem llegint els contes de Saki, les novel·les que reprodueixen aquella Anglaterra d’entreguerres. Vegeu l’èxit recent de La hija de Robert Poste, de Stella Gibbons, les velles novel·les de Muriel Spark que sempre semblen noves o l’ascendent que encara avui té Retorn a Brideshead, d’Everlyn Waugh. El paisatge físic i moral d’aquella literatura ha acabat per crear un gènere que es perpetua: les festes al jardí i els barrets aparatosos, l’arrogància de classe alta i el servei xafarder, el vicari amb un tutú i l’abús escolar a mans del director. Estem en un territori conegut i que per tant permet la paròdia, la distància dramàtica, l’humor a costa del desclassat. És un espai per al creixement dels personatges: orfes que busquen el seu lloc; nens amb pantalons curts, transformats per les vacances d’estiu; secrets que al final sempre surten a la llum, com en un poema d’Auden. En la juventud está el placer, de Denton Welch (1915-1948) s’emmarca en aquesta tradició de la novel·la anglesa, però la seva principal virtut és que se’n serveix amb fins més moderns.

Publicada el 1945, la novel·la comença quan Orvil Pym, protagonista i centre absolut de la història, deixa el col·legi després d’un curs horrible per passar l’estiu amb el pare i els germans en un hotel pròxim al Tàmesi. Aviat entenem que, sota la seva mirada, aquell món avorrit i convencional se li ofereix com un camp de proves per a la seva curiositat malsana, una sexualitat naixent i una facilitat per detectar el subtext de les relacions humanes. És una novel·la d’iniciació i, com a tal, aprofundeix en els dubtes del protagonista. Orvil atrau de seguida la simpatia del lector, que l’empeny en els seus deliris i indecisions fins a l’esclat final, tan físic com pertorbador.

Welch va ser un escriptor amb mala sort i la seva recuperació és tot un encert. Va viure pocs anys, va escriure mentre estava paralitzat per un accident i va deixar una obra que, amb el seu aire desenfadat i alhora líric, troba adeptes de tota mena. William Burroughs el va comptar sempre entre els seus autors favorits. La seva forma de narrar el patiment humà, des de l’encant, el converteix en un autor especial.

[Ressenya d’En la juventud está el placer, de Denton Welch, publicat per Alpha-Decay.]

Jordi Puntí, El Periódico, 2 de març del 2011. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir