Un pas endavant en la lluita

Per la glòria de Joan Gamper i d’Edelmira Calvetó, la primera sòcia del FC Barcelona, del 1913! Convidar només dones a la llotja del Camp Nou va ser una iniciativa minsa i ridícula, per massa tímida; el que hauria sigut de debò reivindicatiu del paper de la dona és omplir de dones tot l’estadi, 99.354 espectadores animant, entonant l’himne, llançant els sostens a la gespa –hi ha un instant entre “una bandera ens agermana” i “blaugrana al vent” especialment idoni per fer volar aquesta peça íntima com una fona, amb una pedra dins d’una de les cassoletes, encara que obrint els dits a l’últim moment i deixant anar els sostens amb força (he practicat a casa)-.

Seria un repte semblant al que es plantegen cada setmana a El suplement de Catalunya Ràdio quan omplen l’estudi amb trenta-tres dones –la princesa Letícia, Carme Chacón, Isabel Coixet, etc.- per entrevistar un convidat. Ja que quadrar les agendes és complicat, les imiten les actrius Sílvia Abril, Mireia Portas i Agnès Busquets, del Polònia. Fingeixen, cert, però és per una bona causa. També, si calgués, al Camp Nou els socis masculins es podrien transvestir per fer realitat aquest somni.

Enric Gomà, Ara, dimecres 23 de març del 2011.

Comentaris

  1. I és que tinc pressa, nois. Passa-ho això, Hotel!
    http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/192888

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma