dilluns, 25 d’abril de 2011

Llegir entre reixes

La interacció és clau en l’era digital. Ara tots els mitjans busquen la participació dels lectors. D’aquí que alguns creatius publicitaris hagin descobert la sopa d’all (ells llegeixen all i hi veuen tothom) i proposin la interacció a tort i a dret com si fos la gran innovació. Doncs bé, els mots encreuats fa gairebé un segle que es dediquen a promoure la interacció amb els lectors. Poques seccions d’un diari són tan guixades, i encara que la lectura es faci per pantalla la incitació a l’escriptura es manté. Hi ha diversos nivells d’interacció. Aquest cap de setmana, per exemple, ha trascendit una història d’amor a les reixes d’uns mots encreuats. Corey Newman, un enamorat de 28 anys, feia mesos que volia demanar la seva xicota Marlowe Epstein que es casés amb ell i no trobava la manera. Un dia, en veure-la resoldre concentradíssima els mots encreuats domincials del Washington Post, se li va encendre la bombeta. En comptes de posar-se gelós del crucigramista va entrar en contacte amb el diari i li van suggerir que es confabulés amb el veterà enigmista Bob Klahn, responsable de la graella dominical a la secció Style.
 
Aquest cap de setmana va arribar l’hora de la veritat. Corey va preparar el terreny i Marlowe va seure al sofà a resoldre el crucigrama. D’entrada, va anar fent sense adonar-se que algunes definicions parlaven de declaracions o vestits nupcials. Potser li devia fer gràcia trobar respostes com Aiken (el nom de la seva vila natal a Carolina del Sud) o Corey (el causant de tot), però no va sospitar res fins que no va arribar al 37 d’horitzontals (els anglosaxons numeren cada mot dins de la graella): “Un personatge de la pel·lícula Shakespeare in Love”; resposta: Marlowe. Al costat mateix, el 39: “Guionista de Casablanca, Julius o Philip”. La resposta només podia portar als bessons Julius i Philip Epstein. Marlowe Epstein, doncs, va llegir el seu nom i cognom ocupant la vuitena fila de la graella 15x15 i va saltar del sofà en llegir la definició d’horitzontals 51, destinada a ocupar les 14 primeres caselles de la fila 12: “Paraules que acompanyen l’anell”. Resposta: “Will-you-marry-me” (et casaràs amb mi?). La resta de la història, abraçades incloses, la coneixem de primera mà perquè els espavilats del Post (confabulats amb Corey) van enregistrar-ho tot amb una càmera oculta i la difonen, en un reportatget ric en serotonina, que acosta els mots encreuats al fascinant món dels reality shows

La veritat és que, lluny d’emocionar-me, trobo un retrocés enorme que la secció de mots encreuats es faci servir per cursar peticions matrimonials. Els professionals de la matèria, com els pot confirmar el meu company de pàgina Fortuny, sempre hem estat requerits per amagar-hi missatges més secrets o clandestins. D’amor o de guerra. Si fins i tot el crucigramista de The Guardian va ser detingut durant la Segona Guerra Mundial perquè es pensaven que era un espia que passava informació als alemanys! On anirem a parar? A la premsa del cor? Si seguim així, encara ens demanaran que posem publicitat a les graelles. Bé, de fet, ja ho he intentat alguna vegada, amb un èxit desigual. En aquests 21 anys de mots encreuats, he rebut entrades de teatre per veure Joan Pera (fruita madura del teatre català), un paquet d’embotits Caus (perds la verticalitat davant d’una secallona boníssima de Puig-Reig) i una capsa de vins Raimat (veremat com un bon vi), però per més que poso Ferrari a les horitzontals i a les verticals, els de Maranello no piulen. Deuen estar massa ocupats apaivagant l’Alonso.

Màrius Serra. La Vanguardia. Dijous, 21 d'abril de 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir