Motejar?

Sant Jordi és, també, la diada dels mots. Ara fa vint-i-quatre anys que vaig viure el meu primer sant Jordi a la Rambla amb un bolígraf a la mà per intentar signar algun exemplar del meu primer llibre (de contes). Recordo que llavors escrivia L’home del sac, la primera novel·la, i l’experiència santjordiesca em va empènyer a situar un personatge a la Rambla (dels Mots, en vaig dir). El vaig fer vendre enigmes en una paradeta sense sospitar que jo mateix m’hi dedicaria professionalment. Quan escrivia L’home del sac volia aplicar el verb motejar a aquell personatge, però me’n vaig estar perquè em va semblar que hi pesava massa l’accepció despectiva (motejar és posar malnoms). Però ara tot sovint em sento dir que em motejaran. A la celebració dels 25 anys del Termcat i a la nit dels premis Ciutat d’Olot, per exemple. En tots dos casos el verb surt dels llavis del tècnic de so que controla el micròfon de corona que duc instal·lat, i el motejador se l’imagina escrit amb u perquè el deriva de la inscripció anglesa Mute. Mutejar? Quan emmudir és transitiu, vol dir que s’ha elidit un fonema i potser serviria, però la força del malnom motejat fa triar un mal nom com mutejat. 

Màrius Serra. Avui. Dijous, 21 d'abril de 2011 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma