dimecres, 20 d’abril de 2011

Tres apunts sobre el nou partit del segle

1. La temporada perfecta. A la ment de l’aficionat hi ha un ideal platònic del futbol, que és guanyar-ho tot i a més jugant molt bé. Posats a demanar: tots els títols, tots els partits. Passa, no obstant, que la temporada perfecta no existeix, i no fa cap falta. El futbol no és una ciència exacta i massa imponderables el pertorben: lesions, estats d’ànim, decisions arbitrals, l’altura de la gespa i si està regada o no... Fa dues temporades, el Barça de Guardiola que va aconseguir sis títols es va acostar més que mai a aquesta perfecció. No obstant, l’aficionat és insaciable i sempre demana més: a la seva ment, la millor forma d’acostar-se a l’ideal és guanyar-ho tot i, a més, que sigui contra el Reial Madrid. Perquè l’èxit propi ha de significar també el fracàs del rival.

2.Un altre partit del segle. Encara que sembli un insult a la lògica, la idea que hi hagi quatre partits del segle en tan pocs dies és molt de la nostra època. Vivim en l’era de l’empatx. Les novelles de més èxit es llegeixen per trilogies, tetralogies o sagues llarguíssimes. Amb la televisió passa el mateix: ara comprem les sèries per temporades, en DVD, i ens les cruspim en un cap de setmana. ¿Qui pot veure un episodi de Los Soprano , només un, i quedar-se tan tranquil? L’atzar del calendari ha creat un efecte similar entre el Barça i el Madrid. El seu duel particular d’aquests dies pot veure’s per capítols –a curt termini, com una temporada– o com un episodi àlgid en una llarga saga futbolística que té més d’un segle de vida.

3.L’efecte Mourinho. Si tanquem el zoom i enfoquem només aquesta temporada, fa la impressió que Florentino Pérez va fitxar Mourinho per guanyar títols. Si l’obrim i agafem perspectiva, la idea sembla una altra: Mourinho va arribar sobretot per frenar l’èxit de l’equip de Guardiola . Des de la perspectiva barcelonista, doncs, Mourinho és un personatge episòdic. Avui és aquí, demà ja ho veurem. La seva motivació, com ha assenyalat Cruyff , és guanyar títols i no li cal jugar bé. Per sobre hi ha la destrucció de l’ideari rival. Les seves aparicions semblen escrites per un guionista maquiavèl·lic: el fi justifica els mitjans. Quan estava a Anglaterra per entrenar el Chelsea, Mourinho va dir en una entrevista: «En cinc anys no he jugat mai cap partit en què el meu equip tingués menys possessió de pilota que el contrari». Aquesta nit, per tercera vegada aquesta temporada, la seva afirmació anglesa deixarà de tenir sentit.

Jordi Puntí, El Periódico, 20 d’abril del 2011.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir