dissabte, 2 d’abril de 2011

Tres coets per a Josep Pla

Ara fa uns mesos, l’octubre passat, la Fundació Josep Pla va anunciar unes quantes novetats al voltant de l’obra i el llegat del l’escriptor empordanès. Una de les notícies més celebrades era que l’any vinent sortiran traduccions d’El quadern gris a França i als Estats Units. Aquests dies s’han conegut més detalls de l’excursió nord-americana i, si s’acaben complint, jo penso sortir al balcó i llançar uns quants coets, com quan el Barça guanya una Lliga, però en aquest cas en honor de Pla.

El primer coet serà per l’edició en anglès d’El quadern gris, sencera i sense esporgar, que apareixerà a la New York Review Books. La NYRB és una editorial esplèndida, de molt prestigi, que es dedica a recuperar autors literaris de pes, sempre amb una introducció d’un escriptor actual que el reivindica. Gràcies a aquesta editorial, avui els nord-americans poden llegir novel·les de Simenon, Italo Svevo, Bioy Casares, Vassily Grossman, etcètera. De seguida és dit. Gràcies a aquesta editorial jo vaig descobrir autors anglo-saxons com Janet Hobhouse, Glenway Wescott o L.P. Hartley. Pla, doncs, estarà en molt bona companyia.

El segon coet encara em fa més il·lusió, perquè té a veure amb el llibre de Pla que m’agrada més, La vida amarga. Ara sabem que Archipelago Books en publicarà una traducció el 2013, a càrrec de Peter Bush. ¿Com sonarà Pla en anglès? La seva prosa eficient i que alhora sap divagar podria assemblar-se a la del periodista Joseph Mitchell, penso ara. És curiós, a més, que els dos llibres que es traduiran mostren un Pla molt literari. El quadern gris és un dietari, d’acord però el va reescriure passat els anys. I ell mateix qualificava La vida amarga de “literatura narrativa”. Deia al pròleg: “És la literatura que m’hauria agradat de cultivar si no m’hagués dedicat al periodisme, és a dir, si la dispersió angoixant del periodisme m’ho hagués permès”. Qui sap si amb Pla es podria obrir una via a l’estranger per al periodisme de Gaziel, Sagarra...

El tercer coet serà per recordar que, abans de Pla, darrerament a Estats Units s’han editat autors com Rodoreda, Espriu o Monzó. Això, en un país en què les traduccions representen menys d’un tres per cent del total de llibres editats, és un gran què. Jo ho vinculo a la feinada que des de fa anys duen a terme Mary Ann Newman i el Catalan Center de Nova York, junt amb la Universitat d’allà, muntant exposicions, lectures i divulgant la cultura catalana. Tot un luxe, pum, pum, pum! Oh! Oh!

Jordi Puntí, El Periódico, 2 d’abril del 2011.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir