dijous, 19 de maig de 2011

Curiositat i ciència pop

L’escriptor i periodista científic Xavier Duran acaba de publicar un llibre magnífic de títol impactant: Per què les lleones no els prefereixen rossos? (Columna). Un subtítol aclaridor no només sosté l’interès que desperta una pregunta així sinó que el multiplica: (i seixanta curiositats científiques més). En efecte, Duran fa divulgació científica a partir d’un grapat d’enigmes que destil·len, tots, el verí més interessant de la història de la humanitat. D’entrada, aclarim que les lleones prefereixen els mascles amb el pèl més fosc per raons genètiques. Els lleons que tenen la crinera fosca tenen uns nivells més elevats de l’hormona masculina i una millor nutrició. La testosterona els ajuda a mantenir més anys la capacitat reproductiva i els fills que engendren també viuen més. D’aquí l’interès instintiu de les lleones pels lleons morens. La curiositat és el motor del coneixement. Sense aquest impuls vital la humanitat encara menjaria fruita i verdura (potser carpaccio). La curiositat és una actitud. Les conseqüències d’exercir-la poden arribar a ser perilloses, però les conseqüències de no exercir-la són devastadores. Qualsevol descoberta parteix d’una pregunta formulada de manera més o menys explícita, i una de les principals virtuts d’un científic és saber fer les preguntes pertinents. Fa anys vaig tenir el plaer de traduir del castellà al català un llibre d’aforismes de Jorge Wagensberg que duia una pregunta clau al títol: Si la natura és la resposta, quina era la pregunta? (Tusquets). De vegades és més important saber trobar les preguntes que no pas les respostes, perquè en realitat les segones són conseqüència directa de les primeres.
Xavier Duran es (i ens) pregunta: Hi ha pops esquerrans? És una pregunta xocant. Més o menys, tothom sap que els pops tenen vuit tentacles. Què deu voler dir ser esquerrà per a un pop? Duran explica l’experiment que uns investigadors van fer amb un pop al Centre de la Vida Marina de Weymouth, a Anglaterra. Els científics van posar uns quants objectes a l’abast del pop i n’estudiaren la interacció. Objectes com una pilota, un pot de melmelada, peces de Lego o un cub de Rubik. La manipulació (no sé ben bé quina seria la paraula més escaient) a què el pop va sotmetre el cub va suscitar unes conclusions força interessants. No, el pop no va resoldre el trencaclosques, però els moviments a què el va sotmetre han estat determinants. Fins llavors es pensava que els pops feien servir la meitat dels seus tentacles per a manipular coses i l’altra meitat per propulsar-se. És a dir, es creia que tenien quatre cames i quatre braços. I no. El pop que manipulava el cub de Rubik ha permès concloure que els pops tenen dues cames i sis braços, per la qual cosa de seguida es va suscitar si hi havia pops esquerrans i pops dretans. Doncs no. Els estudis han demostrat que els pops són ambidextres (o hexadestres). Solen optar pels tentacles més propers a l’objecte que volen agafar. Però l’interès de l’estudi no és gens anecdòtic, perquè la lateralitat té implicacions cerebrals i sembla que va relacionada amb les capacitats lingüístiques. En el nostre cas, l’hemisferi esquerre del cervell controla la mà dreta i el llenguatge, mentre que l’hemisferi dret controla la mà esquerra i les emocions. Convé, doncs, tenir una certa mà esquerra i no riure’s pas d’uns investigadors capaços de llançar-li un cub de Rubik a un pop. En anglès dels pops en diuen octopus (vuit potes). Ara que s’ha sabut que només en tenen dues (i sis mans) potser li haurien de canviar el nom. 

Màrius Serra. La Vanguardia. Dimarts 17 de maig de 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir