dissabte, 21 de maig de 2011

El que passa ara mateix

A vegades hi ha casualitats que demanen un article. Ahir al matí em vaig asseure a escriure aquestes ratlles que ara llegiu. Abans de començar, tenia ganes de parlar del difícil que deu ser posar títol a unes memòries, però també m’havien cridat l’atenció les llàgrimes d’Iván de la Peña en el seu comiat com a futbolista —¡gràcies, Lo Pelat!—. Aleshores vaig posar una mica de música per aclarir-me. Vaig triar un disc que mai no falla —What’s going on, de Marvin Gaye— i aquella atmosfera de Motown suau anava molt bé amb el dia assolellat. Va passar l’estona i, sense adonar-me’n, vaig escoltar el disc sencer i no vaig escriure ni una ratlla: 35 minuts i 38 segons per a nou cançons perfectes. Aleshores em vaig preguntar quan havia sortit el disc, quin any, ho vaig buscar per internet i vet aquí la casualitat: What’s going on es va publicar el 21 de maig de 1971, és a dir, avui fa exactament 40 anys.

Es veu que Marvin Gaye va començar a gravar el disc uns quants mesos abans, quan el seu germà va tornar de la guerra del Vietnam, i va adoptar a totes les cançons el seu punt de vista estupefacte. Es la mirada deprimida i enfadada d’algú que no entén el que passa al món. La guerra, els desastres ecològics o les injustícies socials són els temes d’aquestes lletres que volen remoure la consciència de qui les escolta. La cançó What’s going onEl que passa, sense interrogant— va sortir primer com a single, el gener del 71, i ja va ser un gran èxit. És també la melodia que obre i tanca un àlbum on totes les cançons són memorables.

Una prova que What’s going on és un dels grans discos de la història és que la seva música ha sigut sempre una temptació per als amants de les versions. Algunes cançons s’han convertit en himnes, com la cèlebre Mercy, mercy me o també Save the children, que Marlena Shaw interpreta fabulosament. D’altres es veuen con invitacions per experimentar, com el Flyin’ high que els Digable Planets van refer amb tons de hip-hop i jazz, o Inner City Blues, que ha atret a gent com Gil Scott-Heron, Etta James o Sarah Vaughan. Avui fa 40 anys, algú va comprar What’s going on en una botiga de discos, el va escoltar per primer cop i va sentir que aquelles lletres li deien coses a cau d’orella i eren molt necessàries. Em fa por que res no hagi canviat.

Jordi Puntí, El Periódico, 21 de maig del 2011.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir