dijous, 19 de maig de 2011

Elogi dels pebrots

Les noves samarretes del Barça m'agraden, logos a banda, però l’encert de disseny més evident és la samarreta Nike dedicada a Wembley. Amb dos pebrots, l’un de blau i l’altre grana. Oficialment en diuen valors, però són dos pebrots ben identificables. Els jugadors fins i tot en van llançar a l’afició mentre feien la volta d’honor per celebrar la Lliga. En català, l’expressió “tenir pebrots” és una manera col·loquial d’al·ludir al valor. El DIEC la defineix de dues maneres subtilment distintes —“tenir coratge i tenir barra”— i reprodueix una frase d’exemple que, segons el to en el qual es pronuncïi, pot voler dir una cosa o l’altra: “Quins pebrots que teniu!” Per entendre’ns, si dediquem aquesta frase als jugadors del nostre equip estem afirmant el seu poder. Però també podríem dedicar-la als jugadors de l’equip rival, i llavors voldria dir que tenen molta barra, moltes penques. Aquest doble matís tan oposat fa dels pebrots una d’aquelles expressions idiosincràtiques que depenen del context en el qual són pronunciades. En català, un altre exemple és prou. Prou pot negar —“prou d’aquest color!— o afirmar —“prou que m’agrada!”— i també admet usos més graduals. Si un dia sortim del cinema, ens pregunten si la pel·lícula ens ha agradat i en realitat no ens ha acabat de fer el pes, sempre ens en podem sortir responent amb un lacònic prou que no compromet a res. Els pebrots són de la mateixa casta. Serveixen per qualificar l’excel·lència dels jugadors del Barça durant aquesta llarga i tortuosa temporada postmundialista. Però també serveixen per recordar les tracamanyes de tota mena que els han parat els rivals. Quins pebrots!
Totes aquestes consideracions sobre la riquesa semàntica de l’expressió escollida són la xocolata del lloro. El més intel·ligent de la tria és que la premsa de Madrid no sap com traduir-la. De pebrots també en tenen, és clar, però fer les coses “con dos pimientos” no vol dir res. Els pebrots, com tants altres aliments, ens van arribar d’Amèrica. En general, les seves denominacions en llengües europees —pepper, pebrot, paprika— provenen del mot llatí piper, però el castellà va fixar el focus en el pigment (que prové del verb pintar) i això va fer sortir els colors als seus pimientos. També han perviscut algunes denominacions ameríndies com ara chile i ají, però viuen aliens a la derivada gonadal de l’expressió catalana. Entre nosaltres, probablement la picantor dels pebrots va fer que incorporessin un sentit proper al coratge que la tradició atribueix a la virilitat. I d’aquí no devia costar gaire que passessin a engruixir l’àmplia col·lecció d’analogies hortícoles que designen els genitals, en aquest cas masculins, però també en trobem de femenins, per naps o per cols. L’ús català dels pebrots els situa en un registre col·loquial —l’acadèmia en diu vulgar— però en cap cas extrem. Tenir pebrots seria una expressió apta per a tots els públics que no desentonaria en una obra de final de curs de primària. De manera que els diaris esportius madrilenys, capaços de muntar un sidral pels cinc dits d’una mà estesa, no han trobat la manera d’enfrontar-se als nostres pebrots. Què podrien dir de la samarreta de Wembley, si no es limiten a descriure-la? Que equival a portar-hi dos ous, un de blanc i l’altre ros? Dos nassos? Resulta miraculós que una llengua com la nostra, colonitzada per tants calcs d’altres idiomes, sigui capaç d’exportar una expressió genuïna en un entorn de màxima exposició mediàtica. L’enhorabona al feliç creatiu que va anar a raure a la pebrotera i a tots els que han tingut els pebrots de jugar-hi.

Màrius Serra. La Vanguardia. Dijous 19 de maig de 2011

3 comentaris:

  1. Em trec el barret davant d'aquest magnífic article. Quins pebrots!!!

    ResponElimina
  2. Doncs sí, un article genial. Ahir un meu amic anglès em va demanar què significava això dels pebrots. Em vaig emocionar i tot mentres li explicava. Ara ell ha incorporat aquesta expressió al seu vocabulari i l'està escampant per tot arreu. Li traduiré el teu article, que segur serà un bon regal. Gràcies!!

    ResponElimina

Entradas populares

Compartir