dijous, 19 de maig de 2011

Emprenedors orientals

Els negocis regentats per xinesos proliferen. Ja no són només restaurants i basars de tot a cent. Ara els veus regentant botigues de roba, sabateries o bars de tapes a la basca. De fet, a diferència d'altres col·lectius d'immigrants, la comunitat xinesa encara augmenta. Segons l'Idescat, a Catalunya s'ha multiplicat per deu en una dècada, de 4.461 l'any 2000 fins als 46.333 d'ara, dels quals una tercera part són autònoms. En total, hi ha 9.000 empreses regentades per xinesos als registres de la PIMEC i d'altres associacions empresarials, a banda de les submergides. Ara la seva visibilitat social és molt major que quan només els ubicàvem als restaurants amb la paraula Feliç al nom. Aquest cap de setmana un reportatge del servei d'informatius de TV3 reforçava la imatge d'emprenedors que s'han guanyat els nostres xinesos. També la de treballadors incansables. Hi sortia la primera benzinera regentada per xinesos i la dedicació era espectacular: una sola família cobria de les 6 del matí a les 12 de la nit durant 365 dies l'any! El propietari que els l'ha llogada declarava que “el seu concepte de preu-hora és diferent”. I aquestes jornades maratonianes van acompanyades d'una dràstica disminució de costos. El propietari d'un restaurant de menú deia que s'havia vist obligat a fer possibles uns preus impossibles. Ai.
La qüestió és que l'endemà mateix de veure el reportatge vaig topar amb un xinès que confirmava aquest esperit emprenedor. L'home s’havia situat  a la boca de metro de Virrei Amat que va a petar al passeig de Pi i Molist, repartint unes targetetes grogues a la gent que hi entrava o en sortia. Jo esperava algú, de manera que vaig fixar-me, com qui no vol la cosa, que era molt curós a l'hora de seleccionar els seus receptors i encara més a l'hora de repartir-los la propaganda. Només donava les targetetes als homes i sempre amb la mà més baixa del que, en principi, semblaria còmode. Em va cridar l'atenció, però potser no m'hi hauria fixat més si no hagués estat per un petit detall. Un home s'acostava al metro acompanyat de dues dones que feien tot l'efecte de ser la seva parella i la seva filla adolescent. El xinès, impassible, va observar com les dues dones començaven a baixar les escales i, just llavors, va estirar una mica la màniga de l'home, que anava més endarrerit, i li va acostar discretament una de les targetetes grogues, sense aixecar gaire la mà. L'home va mirar la targeteta i es va posar a riure. Després la va llençar al terra, però el xinès ja n'estava repartint més a uns estudiants. M'hi vaig acostar, encuriosit, i també me'n va donar una. Com era d'esperar, hi sortia una noia mig despullada, un número de telèfon mòbil i d'altres missatges inequívocs: "Oriental Paradise. 645-075-XXX. Trato exquisito. Total discreción. 24 Horas. Metro L5. CONGRÉS". Vaig recular escales amunt, amb l'excusa de parlar pel mòbil i em vaig disposar a espiar-lo. Del carrer estant vaig adonar-me que l'activitat repartidora transformava el xinès en candidat a emprenedor de l'any. En els cinc minuts que el vaig escodrinyar, no va deixar cap transeünt mascle sense targeteta. Cap ni un. Tant li feia que anés sol com acompanyat per una o més dones. Fins i tot en el cas d'un jove que sortia del metro  agafat de la xicota va aconseguir col·locar-li una targeteta a la mà lliure amb una discreció digna de millor objectiu. La majoria de receptors acompanyats miraven de reüll la targeta de l'Oriental Paradise i reien, però hi va haver un home calb, flanquejat per les que podien ser la dona i la sogra, que se la va guardar ràpidament a la butxaca. 

Màrius Serra. La Vanguardia. Dijous, 12 de maig de 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir