dimarts, 3 de maig de 2011

L'amo del prostíbul

El divendres, entre moltes altres propostes, els barcelonins podíem assistir a un espectacle poètic d’un format original. Passava en un local de nom anglès (Inusual Project) i tenia un títol cridaner en castellà (Prostíbulo Poético). Com que no hi vaig poder anar, no sé en quines llengües van recitar ni en puc jutjar els poemes, però el plantejament és força interessant. Aquest PP imita el Poetry Brothel novaiorquès. Els poetes van vestits d’època, com si fos un prostíbul de fa cent anys. A les fotos que n’he vist no hi falten ni els barrets ni els cossets ni les lliga-cames. Una madam fa de mestre de cerimònies i els poetes, que s’autoanemenen putes, llegeixen les seves creacions amb música de fons. Si algú del públic vol gaudir d’una lectura privada amb una de les putes ha de pagar un euro a la madam. Els organitzadors d’aquest Cabaret Voltaire contemporani parlen d’un intercanvi lúdic i mercantil de la literatura, i ho oposen a altres recitals que ells titllen de soporífers i apegalosos. La sessió poètico-prostibulària coincideix amb la irrupció sobtada en molts diaris de la paraula puto, en boca d’un personatge tan mesurat com Josep Guardiola. Com sabran, en la conferència de premsa prèvia al 0-2 del Bernabeu, Guardiola va canviar la intensitat del seu to i va titllar Jose Mourinho de ser l’amo de la sala de premsa. Concretament, va dir en castellà que en això el portuguès era “el puto jefe, el puto amo”. En general, la premsa va recollir aquesta expressió col·loquial i l’endemà hi va tornar per atribuir-la a Leo Messi, autor dels dos gols que van tornar a tombar el Madrid a casa seva.
 
Fa anys circulaven mil versions d’una facècia basada en la paronomàsia. Una podria ser: “L’ànec Donald ha tingut cinc filles: Pata, Peta, Pita, Pota i ¿com es diu la cinquena? Lulú!” Els puto en portada d’aquesta setmana susciten dues preguntes. La primera seria: ¿la paraula puto ha deixat de ser malsonant? Escric seria i no pas és perquè la resposta és òbvia. Sí, puto ha deixat de ser malsonant. Guardiola l’usa d’intensificador (dir el puto amo equival a dir l’amo absolut) i els patis d’escola (de P3 en amunt) en van plens. ¿Recorden el Puyol de Crackòvia titllant Iniesta de “puto Gusiluz”? Va ser un dels gags més celebrats per la mainada. La segona pregunta és més delicada: ¿hauria de ser malsonant, puto? ¿Caldria imitar els anglesos i les seves four letter words? La resposta és un no rotund. Un titular del tipus “Messi és el p... amo” fa riure. La malsonància és una qüestió d’oïda. A més, hi ha diverses hipòtesis etimològiques sobre l’origen de puto, alguna de les quals el fan venir de putidus (fètid), derivat de putere (pudir, fer pudor) però d’altres no fan tan mala ferum. La realitat, però, és que putta prové de noia i el seu masculí sovint té usos totalment neutrals. Per exemple, María Moliner s’apunta a una etimologia que derivaria puto de nen, en un camí que passa pel llatí clàssic putus (noi) des de pusus i aquest de púer. Aquesta teoria explica l’ús descriptiu que fa l’italià dels putti, plural de putto. Com sap qualsevol amant d’història de l’art els putti són una mena d’angelets nus que alegen alegrement en moltes pintures i escultures religioses com si fossin la Campaneta de Peter Pan. Vasari va ser un dels primers a descriure’ls, en ple segle XVI. També en altres llengües romàniques apareix el terme associat a la infància. En portuguès, per exemple. Quan vaig ser a Moçambic vaig comprar-me un disc de samba del cantant angolès Lino Cerqueira Fialho, el nom artístic del qual és Puto Portuguès. 

Màrius Serra. La Vanguardia. Dilluns, 2 de maig de 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir