dijous, 19 de maig de 2011

Problemes d'agenda

La majoria de cròniques del tennístic Sevilla-Madrid del dissabte tiraven de la rifeta de la Fira sevillana per explicar el desgavell dels andalusos. En efecte, la Feria de Abril 2011 havia començat el dimarts de la desfeta madrilenya a la semifinal de Champions a Barcelona i acabava l'endemà de la seva victòria pírrica a Sevilla. És a dir, que la ciutat de Sevilla ha celebrat la popular Feria de Abril del dimarts 3 al diumenge 8. De maig. Repeteixo: maig. Que una fira que s'anomena d'abril se celebri de manera íntegra el maig pot sorprendre. Lògicament, aquest anacronisme s'explica per les mateixes raons que propiciaven enguany la coincidència entre Sant Jordi i el Dissabte Sant. És a dir, que el calendari cristià fa molt variables les dates de celebració religiosa, del Dijous Gras (que pot oscil·lar entre el 29 de gener i el 4 de març) fins al Diumenge de Corpus (del 24 de maig al 27 de juny), passant pel Divendres Sant (del 20 de març al 23 d'abril) i el Dilluns de Pasqua Florida (del 23 de març al 26 d'abril). Naturalment, tot això afecta la celebració de la Feria de Abril, que depén de la Setmana Santa.
Però més interessant encara que escatir-ne les causes és explorar-ne les conseqüències. El llenguatge verbal és un ens polifacètic. Una de les cares el mostra com un sistema de signes perfectament codificat que es regeix per unes normes gramaticals determinades. Però en té d'altres. La seva perversa virtut de referir-se a una realitat canviant i imperfecta fa que sovint contradigui el dibuix de la quadrícula en la qual preteníem endogalar-lo. La deriva semàntica és la base dels millors calembours, fonamentats en el doble sentit, i també són notables els curtcircuits que propicia la capacitat autoreferencial del llenguatge. Una frase com "Aquesta frasse conté tres herrors" (sic) en pot provocar un si copsem que hi ha dos flagrants errors ortogràfics (frasse ha de ser frase i herrors, errors) i un tercer de semàntic (tres ha de ser dos). Fixem-nos-hi bé, però, i entrarem en un bucle: si el tercer error és que la frase només en conté dos, llavors existeix un tercer error, el tres ja no és erroni i la frase esdevé vertadera; però aleshores si el tres és correcte ja hi torna a haver només dos errors i la frase torna a ser falsa. En aquest bucle ens hi podríem passar anys i panys, fins que la Feria de Abril es tornés a celebrar un mes de  maig o decidissin abolir el calendari gregorià. 

El xoc entre religió i ciència és la causa principal d'anacronismes històrics. També en el cas de la Revolució d'Octubre de 1917. La presa del Palau d'Hivern es va iniciar el 25 d'octubre i això ha dut els exegetes de la revolució russa a batejar (sic) el naixement del comunisme amb aquest mes, tal com ho certifica la pel·lícula coetània d'Eisenstein: Octubre (1928). Però els fets es van produir el novembre. En aquella època Rússia encara feia anar el calendari julià, mentre que la resta d'Europa ja s'havia acollit a les reformes del Papa Gregori XIII que derivaren en el calendari que encara ara fem servir. El 25 d'octubre julià correspon al 7 de novembre del nostre calendari gregorià. Si la Revolució d'Octubre es va fer un novembre, no ens ha d'estranyar que ara la Feria de Abril se celebri el maig ni que la temporada vinent la lliga de futbol comenci l'agost. Potser aviat haurem d'abolir el calendari gregorià. Una possibilitat fóra recuperar el calendari revolucionari francès. Ara seríem en ple mes de Floreal (del llatí flos, flor), després vindria Pradal (del francès praire, prat) i abans de l’estiu gaudiríem del gloriós Messidor (del llatí messis, collita). Messi d’or.

Màrius Serra. La Vanguardia. Dimarts, 10 de maig de 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir