S'erra el Time?

La Vanguardia va sortir el dimarts amb la icònica cara de Bin Laden en portada, com pertocava, però la primera icona del segle XXI estava en un segon nivell, sota la sensacional fotografia d'uns bombers de Nova York que celebraven la notícia. I hi sortia reforçant un segon titular centrat en el presumpte testament que Bin Laden va deixar escrit. Com sempre, una anàlisi panoràmica de totes les portades que entapissaven els quioscos aquest dimarts resulta molt il·lustrativa per establir la identitat de cadascú. Més encara en un cas com aquest, en el qual tots els grans mitjans occidentals coincideixen en la valoració de la notícia. Com que no hi ha discrepància ideològica de fons, com a mínim aquí a Occident, les diferències que més suren són les d'estil. La manera de donar una notícia tan impactant com aquesta defineix molt l'estil d'informar d'un mitjà. N'és una veritable declaració de principis. Cada centímetre quadrat d'una portada històrica equival a un editorial compromès. I algunes porten molta cua. La del Time, per exemple. Gràficament és una portada  impecable. La capçalera, la cara de Bin Laden i una creu de pintura vermella que la ratlla tot indicant-nos que aquest home és afer enllestit o liquidat o eliminat. Sense paraules sobreres que podrien viatjar carregades de massa connotacions. Patapam. Fins aquí, res a dir. Un prodigi d'eficàcia expressiva. Però resulta que aquesta no és una portada inèdita, sinó que dialoga amb una altra gràficament idèntica que el mateix setmanari va publicar l'any 1945 després que Adolf Hitler s'hagués suïcidat. Només canvia la cara. La de Hitler una mica de trascantó, la de Bin Laden totalment frontal. La tipografia de la capçalera també ha canviat una mica i fa 66 anys encara es publicava un subtítol que qualificava el mitjà:  "The weekly newsmagazine". Però vaja, la voluntat d'equiparar Ossama bin Laden amb Adolf Hitler és evident. I aleshores sorgeix la pregunta: és un encert equiparar Bin Laden amb Hitler?
La resposta és no. Però no pas perquè en surti malparat el terrorista àrab, ni perquè les comparacions amb el nazi siguin inviables. Comparar-los, en aquest cas, no resulta banal. Tots dos són criminals sanguinaris i en aquest sentit la seva desaparició mereix dues creus vermelles d'alleujament. Però això no treu que la portada del Time contingui un element desinformador. D'entrada, perquè posa en el mateix pla el suïcidi d'un cap d'estat i l'assassinat d'un fugitiu. Hitler se suïcida perquè perd una guerra i, en conseqüència, s'ensorra el regim totalitari que ha construït. La seva desaparició implica la fi del Tercer Reich. Creu i ratlla. La mort de Bin Laden no es pot valorar de la mateixa manera. Per més icònica que sigui la combinació de barba i turbant, la seva desaparició de la faç de la terra no implica la fi de cap regim polític ni està gens clar que hagi de cessar l'activitat terrorista d'Al Qaida. Entre altres coses perquè probablement Bin Laden ni tan sols estava informat de molts dels crims que es cometien en el seu nom. Matar-lo ha estat un cop simbòlic que Obama sempre tindrà en el seu haver, però potser tindrà més efecte psicològic en les ments dels nord-americans que no pas en les dels possibles seguidors radicals del difunt. El diàleg entre les dues portades del Time no s'entén sense aquesta necessitat interior de matar el dimoni barbut i superar així el trauma que s'arrossega des de fa una dècada. L'error d'equiparar Bin Laden i Hitler es projecta cap a la dècada següent. En aquest cas, la mort del gos no garanteix la desaparició de la ràbia. 

Màrius Serra. La Vanguardia. Dijous 5 de maig de 2011

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma