Turisme de visa

[CAPI4L]H[/CAPI4L]i ha preguntes ocioses que resulten verament odioses, com per exemple: quin llibre s'enduria vostè a una illa deserta? O bé: què faria vostè amb un milió d'euros? No m'entretindré a enumerar totes les preguntes d'aquesta mena que he entomat en els últims anys en entrevistes, sobretaules o converses esporàdiques. Que cadascú aguanti els seus xàfecs. M'interessa remarcar, però, una pregunta ociosa que em persegueix des de fa uns dies: “Màrius, quines 11 persones t'emportaries al Carib?” Hi afegeixo el meu nom perquè és així com em va arribar la primera vegada, a l'encapçalament d'un correu electrònic d'Unnim. Després he vist que és una campanya més general, que no només rebem els clients d'aquesta entitat de crèdit sinó que també es pot sentir en falques radiofòniques i anuncis de tot tipus. La selecció d'onze persones per endur-te-les al Carib forma part d'una de les moltes promocions que fan les entitats de crèdit. Aquesta pretén fomentar l'ús de la targeta de crèdit de cara a l'estiu. A partir d'una certa quantitat obtens una tovallola, però pel mer fet de carregar uns euros a la targeta de crèdit d'Unnim entres en un sorteig d'un viatge al Carib “per a tu i les onze persones que triïs”. És per això que et demanen quines onze persones t'enduries al Carib. Hi ha diversos elements d'aquesta promoció que em fascinen. Posats a mourinhejar una mica la seva pregunta me'n suscita dues: per què al Carib? i, sobretot, per què onze?
La primera és més fàcil de respondre. El Carib és l'illa deserta del tòpic. En pocs anys ha esdevingut un succedani cuixé de paradís amb palmeres, sorres blanques i platges blavoses en les quals els Curros del món somien xipollejar. En realitat, s'hi han construït tants hotels i complexos turístics que cal omplir-los com sigui. Per això les agències de viatges en van plenes, d'ofertes per anar al Carib, i d'aquí que les promocions d'altres sectors també hi vagin a raure. Però la realitat caribenya inclou la misèria d'Haití i els contrastos brutals entre els complexos turístics i la vida extramurs. Sovint els presumptes exploradors del Carib es limiten a mandrejar en un entorn que podria estar situat en qualsevol costa més o menys agradable i, com a molt, surten del recinte acomboiats per guies que els retornen a caseta sans i estalvis. Per imaginar-nos quin pa s'hi dona, només cal llegir l'oferta de l'hotel de cinc estrelles que figura com una imatge de postal a la promoció: “hi podràs practicar gratuïtament els teus esports favorits: aeròbic, tir al aire, tir amb arc, bàsquet, tours en bicicleta, vòlei platja, billars, boccia (sic,) catamarà, futbol, kayak, gimnàstica, gimnàstica aquàtica, scuba clínic, esnórkel, tennis taula, tennis i windsurf, així com la utilització de la sala de fitness”. És a dir, que t'hi avorriràs com una ostra o tornaràs fet un Iron Man. Tot molt saludable, com als fulletons de la SalouFest. El fascinant món dels esports que mai no hem practicat condueix directament a la segona pregunta: per què onze? Per què no set ni sis ni tretze? La culpa no deu ser pas del xa xa xa, sinó del futbol. Segur que el publicitari que s'ho ha inventat tenia al cap un onze titular i potser fins i tot va pensar en el client com si en fos el seleccionador. Però també m’aventuro a dir que no deu viatjar gaire pel seu compte. Perquè un viatge de plaer amb onze persones més té una dimensió industrial, de grup organitzat que va a passar uns dies en algun lloc en el qual no cal prendre cap decisió. Altrament, o bé el grup es desfà a mitges vacances o bé et penedeixes la resta de la teva vida d’haver-los triat.

Màrius Serra. La Vanguardia. Dilluns 9 de maig de 2011

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma