dilluns, 13 de juny de 2011

Beceroles?

Aquesta tarda es fa a L’Auditori de Barcelona l’última representació de la Cantània d’enguany, un encert educatiu que fa dues dècades que funciona. Cada any l’organització encarrega a un escriptor la lletra d’una cantata i un músic en fa una peça d’una hora que treballaran durant tot un curs els grups de quart a sisè de primària que s’hi apuntin. Això ha volgut dir uns vint-i-cinc mil escolars, poca broma. Els mestres de música en són els principals artífexs, però també hi col·laboren altres docents perquè la Cantània inclou vestuari i coreografia. Enguany he tingut el privilegi de veure com un text meu era musicat de manera magnífica per Enric Palomar, treballat a les aules i, finalment, representat en diversos auditoris. La història que em vaig empescar reivindica la importància del llenguatge verbal entès com a font de plaer, però si me’n faig ressò aquí és pel títol: Beceroles. Les beceroles són els primers rudiments d’una ciència i, específicament, llibrets o cartells per aprendre les lletres de l’alfabet. És a dir, l’abecé. El seu origen és ben curiós: d’abecedari van passar a abeceroles i d’aquí, segons Coromines “per contracció mig-infantil”, a beceroles. 

Màrius Serra. Avui. Dijous, 9 de juny de 2011 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir