Caminar és molt sa

L'activitat física és molt saludable. Poc o molt, cada edat té les seves activitats físiques associades. Per això quan al teu voltant tothom es posa no pas a córrer sinó a caminar vol dir que s'ha acabat la joventut. Sobretot si els metges et recomanen que caminis, amb aquell somriure burleta de qui no te'n creu gaire capaç. “Vostè camini, senyor Serra, i es trobarà millor”, m'he sentit a dir. I a la malfiança patològica per l'esforç físic s'hi afegeix la recança de sentir-te dir senyor. Malament rai, quan un metge jove et diu senyor! Total, que per naps o per cols, em plouen les ofertes de caminades. Cada mes m'hi conviden entitats del meu barri com el Foment Hortenc o els Lluïsos. Solen ser rutes raonables, pensades per estirar les cames durant el matí d'un diumenge i arribar a temps per fer un bon àpat dominical. Tot molt civilitzat. Ja fa mesos que valoro la possibilitat d'anar-hi algun dia, però no m'acabo d'animar. Això podria canviar aquest dissabte, perquè he rebut una convocatòria molt interessant per anar fent boca. Es tracta de caminar pels Pirineus, passant per l'Aneto, el Cadí, les Valls d'Ordesa, el Canigó... Tot en un matí, amb un parell de pebrots. La convocatòria és d'un amic artista, l'Albert Gusi, els projectes del qual sempre em resulten molt suggerents. Aquest cop ha organitzat una insòlita ruta pirinenca: GR Pirineus a la ciutat de Barcelona. El punt de trobada d’aquest dissabte a les 10 del matí (una hora prudent) és la plaça Mossèn Jacint Verdaguer i l'itinerari és prou exigent, però abastable, perquè passa per tot de carrers barcelonins el nom dels quals té a veure amb la vida i l'obra de Verdaguer. La ruta fa el cim passant per tots els cims pirinencs que figuren al nomenclàtor barceloní: l'Aneto, Bessiberri, el Cadí, Beret, les Valls d'Ordesa i, just per sobre del Parc del Turó de la Peira, el carrer del Canigó, que em cau ben a prop de casa. De la ruta exaltada dels excursionistes urbans l'artista Gusi n'ha publicat un catàleg extraordinari en forma de mapa de l'editorial Alpina. L'obra original s'exposa a la Galeria Fidel Balaguer de Barcelona, una de les que formen l'ecosistema artístic del carrer Consell de Cent. Gusi ho exposa amb les imatges d'un projecte en el qual fa anys que treballa: una Geografia Cultural Catalana que mostra creadors de cognom natural (Riera, Torrent, Plana) fotografiats en un accident geogràfic que no correspon al seu cognom sinó al d'un altre creador. Aquest desplaçament accidental provoca una entropia encadenada que desordena els fils que uneixen natura i cultura. Ara es pot veure la sèrie completa per primera vegada amb 35 personatges retratats en plena desubicació.
Els intrèpids ciutadans que participin en l'excursió pirinenca d'aquest dissabte podran obtenir un exemplar del mapa d'Alpina. El tiratge és digne dels libres d'art (75), però l'artista ha anunciat que premiarà amb un exemplar d'aquest mapa sorprenent els trenta primers excursionistes que arribin a la cita. Gusi sol treballar treient textos de context. Aquesta tendència s'intensifica en un dels seus treballs més despullats, unes narracions topogràfiques formades per topònims trets de context i presentats impresos en un full en blanc. “Vallbona de les Monges / Verges”, per exemple. O bé “Tremp i Sort/ (Espot)/ Els Encantats”. O encara “Estany de Malniu/ Cap de la Gallina Pelada/ Pla de la Vacamorta/ Balma de l'Ovella Morta/ Torrent dels Escanyagats/ Serra del Boumort/ Cim del Matagalls/ Pic de l'Infern/ Clot de l'Home Mort”. Una excursió ideal per als amants de la natura, i de les bèsties que l'habiten.

Màrius Serra. La Vanguardia. Dijous, 16 de juny de 2011

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma