Catxet?

Acaba de sortir un nou volum de la col·lecció “La ciutat del Born, Barcelona 1700”, editada per l’Ajuntament de Barcelona. Si establim un paral·lelisme amb la triple distància que Occident ha fixat per parlar d’Orient, la memòria històrica que permet la recuperació del recinte del Born seria Mitjana, essent la Pròxima la del segle XX i la Llunyana la de l’època de Ramon Llull. Aquest sisè volum va de Llengua i literatura i una de les aportacions més interessants és la llarga llista de paraules catalanes que no consten a cap diccionari, recuperades per l’historiador Albert Garcia Espuche gràcies a la literatura notarial. Moltes provenen dels arts i oficis. Eines de sabater com l’arrencatatxes o la brunyeta, o eines d’argenter com el tambalet o la bavera. Em crida l’atenció el catxet (joia). Garcia Espuche extreu “un catxet d’or” d’un inventari de Miquel Riber (1676). Per un d’aquells atzars lingüístics els diccionaris terminològics del Termcat inclouen el gal·licisme caixet (del francès cachet) per designar la “cotització d’un artista en el mercat de contractació”. Si l’artista fes música de tres segles enrere potser ens ompliria de joia i el seu caixet seria un catxet d’or. 

Màrius Serra. Avui. Dijous, 30 de juny de 2011 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma