El disputat vot de monsenyor Escrivá

De totes les anècdotes que van deixar les últimes eleccions municipals, una de les més curioses es va produir a l’ajuntament de Girona. Sembla un gag d’Els Joglars (de quan Els Joglars jugaven a casa). Va anar així: el diumenge aquell, un gironí va anar a votar i, junt amb la butlleta d’Esquerra Republicana, va ficar dins el sobre una estampeta de sant Josemaría Escrivá de Balaguer. El vot era objectivament nul, però ERC va demanar que la Junta Electoral el considerés vàlid. Per provar-ho no s’hi perd res, devien pensar. La qüestió és que dies després la Junta va confirmar que el vot corromput per monsenyor Escrivà era nul, esclar, i per culpa seva ERC no va obtenir representació al consistori municipal.

En el fons, a Esquerra no li va venir d’aquest vot concret, sinó dels milers de votants que no els van escollir, però explicada així la història sembla més capciosa i fatal. Ara mateix a Girona hi ha algú que gaudeix en secret de la popularitat del seu vot. Només aquesta persona ho sap. Com que es deu morir de ganes d’explicar-ho, seria bo que el votant emmascarat sortís a la llum i ens digués per què ho va fer. Si era un gest desesperat o irònic. Si obrava amb fe o amb mala fe. Com a votant d’Esquerra, ¿esperava un miracle de monsenyor o més aviat volia dir que això no ho arregla ni l’Opus amb els seus llargs tentacles?

En la mateixa petició a la Junta Electoral, ERC va aconseguir que li comptessin com a bons dos vots que abans també s’havien considerat nuls. Eren de dos ciutadans que, junt amb la butlleta, hi havien afegit propaganda del mateix partit. L’error, va dictaminar la Junta, és benigne perquè reforça el vot. La mateixa situació es va viure en altres collegis electorals, amb altres partits. A mi tot això em sorprèn, perquè, ¿no havíem quedat que a dins del sobre només hi pot haver la papereta? O tot o res, senyors. ¿Qui ho diu que, per al votant de Girona, la invocació de l’Obra no reforçava també el vot a Esquerra? El món està ple de gent estrambòtica i la província de Girona encara més.

Els camins de les idees polítiques són inescrutables. Tinc un amic que, quan hi ha eleccions, sempre fica dins el sobre un bitllet de cinc euros. Al vespre, durant el recompte de vots, es fa un tip de riure imaginant-se què faran amb els diners els de la mesa electoral. Si se’ls repartiran, els rifaran o els donaran a la Junta Electoral. Pensant-hi bé, potser s’haurien de fer servir per engegar el Museu del Vot Nul. Així riuríem tots.
 
Jordi Puntí, El Periódico, 13 de juny del 2011. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma