El vot del senyor Guix

Maria Elisa Casanova i Elena Turelló són conegudes (potser fins i tot amigues del Facebook) i residents a Barcelona. Les dues es dediquen a la política, i totes dues aspiraven a dedicar-s'hi més encara després de les últimes eleccions municipals. Maria Elisa anava de número 9 a la llista del PP i Elena de 15 a la de CiU. Ara, sense haver fet res d'especial per posar-se sota els focus, protagonitzen un enfrontament rocambolesc que un Delibes català podria titular El disputat vot del senyor Guix. Turelló i Casanova, o Casanova i Turelló, han estat anunciades com a guanyadores de la mateixa plaça de regidora al consistori que finalment es constituïrà aquest divendres a Barcelona. En el moment d'escriure aquestes ratlles Turelló torna a amarrar la regidoria (la  15 de CiU) després d'una llufa judicial notable en la línia de confondre Dyc i Dídac, però el PP ha tornat a recórrer per veure si pot recuperar algun dels vots nuls que es van desanul·lar i reanul·lar (companys d'edició, em sap greu, però el nostre sistema judicial m'aboca a la neologia). Total, que mentre al Parlament català comença a circular el neologisme Pepevergència, al nou Ajuntament postsocialista CiU i PP compten guixades. El vaivé entre Turelló i Casanova es complementa a Girona amb l'insòlit episodi de la exregidora d'ERC Palmada (sic) que ha perdut la seva representació per un sol vot perquè algú va introduir una estampeta de monsenyor Escrivà de Balaguer al sobre electoral. L'únic que puc afegir és que pagaria per entrevistar aquest votant.
 
Són nuls tots els  vots formalment irregulars que no permeten esbrinar inequívocament la voluntat de l'elector o bé susciten dubtes raonables sobre quina era. La casuística és àmplia i finalment cada mesa electoral té la responsabilitat de decidir si anul·la o no un vot, però les paperetes es conserven i per això es pot recórrer i tornar a recórrer. El ministeri de l'Interior, per exemple, estableix que “no serà nul el vot emès en una papereta en la qual l'única irregularitat sigui que aparegui senyalat el nom d'algun dels candidats”. Mentre que si queden esborrats, ratllats, canviats d'ordre o comentats amb qualsevol mena de missatge en principi haurien de ser anul·lats. Enlloc no es diu res sobre estampetes de sants. Més enllà dels tecnicismes jurídics que atorguen tota mena de prefixos al verb anul·lar, els episodis Turelló-Casanova i Escrivà-Palmada introdueixen un nou element d'anàlisi que matisa la doctrina de l'abstencionisme actiu. Des del pensament crític sovint es lloa el vot en blanc tot contraposant-lo a l'abstenció (no vot) i al vot nul (voluntari), considerat un estirabot antisistema del tot inútil. Inútil? Doncs déu n'hi do les conseqüències d'aquesta inutilitat! És clar que el vot en blanc es comptabilitza com una opció crítica alternativa més articulada, en la línia de la novel·la de Jose Saramago Assaig sobre la lucidesa que planteja uns comicis en els quals guanya el vot en blanc. De fet, en aquestes últimes eleccions marcades per les protestes dels indignats contra la partitocràcia, es tornava a presentar en diversos municipis la llista d'Escons en Blanc (EB) que es proposava traslladar el vot en blanc latent als consistoris per deixar butaques buides. EB ha obtingut dos regidors al municipi empordanès de Foixà i aquests, d'acord amb el seu programa, no han pres possessió de les dues cadires que els pertocaven. Dues poltrones buides que contrasten vivament amb les que buscaven el PP i ERC amb els recursos que han retardat la constitució dels ajuntaments de Barcelona i Girona.

Màrius Serra. La Vanguardia. Dilluns, 27 de juny de 2011

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma